John Scott Haldane

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJohn Scott Haldane

(1910) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 maig 1860 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1936 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Edimburg
Edinburgh Academy
Dragon School Oxford Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaMethods of investigating quantitatively the heat production and the respiratory exchange of material in animals (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (1889 Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupacióinventor, filòsof, fisiòleg, metge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat d'Oxford Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeLouisa Kathleen Trotter (en) Tradueix (1891–valor desconegut) Modifica el valor a Wikidata
FillsJohn Burdon Sanderson Haldane, Naomi Mitchison Modifica el valor a Wikidata
ParesRobert Haldane Modifica el valor a Wikidata  i Mary Elizabeth Haldane Modifica el valor a Wikidata
GermansElizabeth Sanderson Haldane, Richard Haldane i William Haldane (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

John Scott Haldane (3 de maig de 1860-15 de març de 1936) va ser un filòsof i biòleg britànic.

Obra[modifica]

John Scott Haldane es va oposar al mecanicisme i va defensar la irreductibilitat dels fenòmens teleològics (adaptació i regulació fisiològica) que apareixen al món viu. D'inspiració neohegeliana, Haldane defensa que en els sistemes vius les parts estan determinades tant en la seva acció recíproca com en si mateixes:

Les recerques fisiològiques de J. S. Haldane es van orientar a desenvolupar el principi de Claude Bernard pel qual l'organisme tendeix a mantenir constant la composició del seu "mitjà intern". En els seus estudis entorn de la respiració, Haldane va distingir els processos de coordinació fisiològica que tendeixin a mantenir constant la concentració del grau d'alcalinitat a la sang. També va ser el 1908 el precursor de les primeres taules de busseig amb aire comprimit, en les quals es descriu el procés d'absorció del nitrogen per l'organisme en respirar-lo a altes pressions, avui dia aquestes taules resulten imprescindibles per evitar que els bussos sofreixin la síndrome de descompressió o malaltia descompressiva.

L'any 1934 li fou concedida la medalla Copley.

Llegat[modifica]

El principal hereu de la concepció filosòfic-científica de J. S. Haldane va ser el psiquiatre alemany Adolf Meyer-Abich.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]