Jordi Dauder, la revolució pendent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaJordi Dauder, la revolució pendent
Fitxa
DireccióAntoni Verdaguer i Serra Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióRamon Térmens Modifica el valor a Wikidata
GuióAntoni Verdaguer i Serra Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLluís Llach i Grande Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de soJoan B. Sans
FotografiaAlbert Oliveras
MuntatgeXavier Domínguez
ProductoraSegarra Produccions
Dades i xifres
País d'origenEspanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena30 març 2012 Modifica el valor a Wikidata
Durada89 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcatalà Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt2321375 Filmaffinity: 360659 Letterboxd: jordi-dauder-la-revolucio-pendent TMDB.org: 176669 Modifica el valor a Wikidata

Jordi Dauder, la revolució pendent és una pel·lícula documental catalana del 2012 dirigida per Antoni Verdaguer i en el qual repassa la vida de l'actor Jordi Dauder a través d'una entrevista que va concedir poques setmanes abans de morir i en la qual es ressalta el seu aspecte més reivindicatiu.[1] Fou presentat a la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida el març de 2012.[2]

Sinopsi[modifica]

Poc abans de morir el 16 de setembre de 2011, l'actor Jordi Dauder fa un total de 14 reflexions, moltes d'elles fetes en el seu discurs quan va rebre el Gaudí d'Honor als Premis Gaudí de 2011 en les quals reivindica l'orgull de ser actor i el servei als personatges, recorda els seus orígens, els del seu pare, actor i perseguit pel franquisme. I considera que el premi rebut és un estímul, un estímul per seguir lluitant per la nostra cultura, per la nostra identitat, pel nostre cinema. És un espai nostre, és realment la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui.[3] El documental s'estructura narrativament en apartats temàtics per tractar aspectes del seu treball artístic i el seu compromís polític. Hi participen també Calixto Bieito, Juan Diego Botto, José Sanchis Sinisterra, Ferran Mascarell, Lluís Llach, Ken Loach o Josep Maria Benet i Jornet.[4]

Premis[modifica]

Als Premis Gaudí de 2013 fou guardonat amb el Gaudí a la millor pel·lícula documental, mentre que Lluís Llach fou nominat a la Millor música original.[5]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]