José Aymerich de Varas

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJosé Aymerich de Varas
Biografia
Naixement11 gener 1775 Modifica el valor a Wikidata
Cadis (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 octubre 1841 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata
Capità general de les Illes Balears
30 juny 1828 – 1r febrer 1833
← Josep Maria d'Alòs i de MoraJuan Antonio Monet del Barrio →
Ministre de Guerra
26 agost 1824 – 13 juny 1825
← José Raúl Tijerina de la Santa CruzMiguel Ibarrola González → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de Terra espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militartinent general Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
2 maig 1808-17 abril 1814Guerra del Francès Modifica el valor a Wikidata
Premis

José de Aymerich y Varas Vilajoana y Barnola (Cadis, 11 de gener de 1775Palma, 27 d'octubre de 1841) va ser un militar i polític espanyol.

Biografia[modifica]

Era fill de Rosario de Varas y Barnola, y d'Esteban Aymerich Vilajoana, capitá del Cos d'Enginyers i coronel d'Infanteria, expulsat del cos d'enginyers, sent brigadier, per 'Fernando l'indesitjable' el 21-1-1802, mort el 10-2-1802. José Aymerich Baras va arribar a Caracas sent un nen de mesos d'edat. Va entrar en el Reial Seminari de Nobles en 1793.[1] En 1801 es va casar amb Rosa Ortiz de Pinedo y Anuncibay, filla única del comte de Maule (Xile), nascuda de Damián Ortiz de Pinedo i Anuncibay i de Rosa Periánez; el seu fill Carlos va casar amb Valentina Muriel de Arce.

Era un absolutista de soca-rel que va combatre els francesos en la Guerra del francès. En 1813 assolí el grau de brigadier i en 1814 el de mariscal de camp. En 1820 fou nomenat Inspector d'Andalusia i després que el rei jurés la constitució fou confinat a Ciudad Rodrigo. Ferran VII el va nomenar Secretari de Despatx de la Guerra amb Cea Bermúdez, entre agost de 1824 i juny de 1825.[2] El 1825 va rebre la Legió d'Honor. Durant el seu mandat va crear les comissions militars, tristament famoses per la seva crueltat.[3] Entre 1828 i 1833 va ser capità general de les Illes Balears, on va desarticular un complot liberal (1831). Va perdre un dels seus fills a la Batalla de Luchana,1836. Fou nomenat governador militar de les Balears en 1841. Fou assassinat a Palma quan anava a ocupar el càrrec. Foren detinguts com a sospitosos alguns oficials progressistes del Regiment de la Reina, però finalment ningú no en fou encausat.[4]

Referències[modifica]

  1. CONTESTACIÓN A UNOS ARTÍCULOS DE D. MANUEL PARDO DE VERA Y DÍAZ (III y último). Arxivat 2016-04-20 a Wayback Machine. a docelinages.org
  2. «Ministres durant el regnat de Ferran VII». Arxivat de l'original el 2019-02-09. [Consulta: 10 abril 2016].
  3. José Aymerich Arxivat 2016-10-06 a Wayback Machine., Diccionari d'Història de la Fundació Mapfre
  4. José Aymerich, conspiración para un crimen, Diario de Mallorca, 17 de novembre de 2010.


Càrrecs públics
Precedit per:
José Raúl Tijerina de la Santa Cruz
Ministre de Guerra

1824-1825
Succeït per:
Miguel Ibarrola González