José Cuesta Monereo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1895  Jaén (Espanya) |
| Mort | 7 octubre 1981 (85/86 anys) Madrid |
| Sepultura | Sevilla |
 Procurador a Corts | |
| 3 juliol 1964 – 15 novembre 1967 Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes | |
| Procurador a Corts | |
| 31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes | |
 Cap de l'Estat Major de l'Exèrcit de Terra | |
| 23 abril 1959 – 5 desembre 1961 ← Antonio Alcubilla Pérez – Valero Valderrábano Samitier → | |
| Procurador a Corts | |
| 16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes | |
 Capità general de les Illes Balears | |
| 24 febrer 1957 – 23 abril 1959 ← Antonio Castejón Espinosa – José Sotelo García → | |
| Procurador a Corts | |
| 14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | militar, polític |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent general (1957–) general de brigada (1944–) |
Premis | |
José Cuesta Monereo[nota 1] (Jaén, 5 de desembre de 1895 - Madrid, 7 d'octubre de 1981)[1] va ser un militar espanyol que va exercir un paper molt destacat en el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 a Sevilla.
Biografia[modifica]
José Cuesta Monereo era militar de carrera, diplomat en Estat Major.
Al febrer de 1936 es trobava destinat en Sevilla, en la II Divisió Orgànica, com a comandant d'Estat Major.[2] A partir d'aquest moment, i ja definitivament a l'abril-maig, es va convertir en el "director" de la conspiració militar per a Sevilla i la seva província[3][4] Malgrat la posterior adhesió del general Queipo de Llano i de la propaganda franquista que l'elogiava com a gran artífex, Monereo va ser el veritable cervell del cop d'estat de juliol de 1936 a Sevilla.[5][6] El matí del 18 de juliol, al costat de Queipo de Llano, Cuesta Monereo va ser un dels oficials que es va revoltar i va arrestar al comandant de la II Divisió, el general Villa-Abrille, després de la qual cosa va donar començament a la revolta militar.[7] Cuesta també va ser un dels encarregats de supervisar i publicar el ban de guerra.[8] La seva tasca també es van ampliar a altres àmbits. Per exemple, uns mesos després, al setembre, va emetre diverses instruccions perquè a la premsa no aparegués informació relacionada amb la repressió que estaven duent a terme els revoltats.[9]
Posteriorment, al desembre de 1936, habilitat ja com a tinent coronel, Queipo el va promoure a cap d'Estat Major de l'Exèrcit del Sud,[10] càrrec que exerciria la resta de la guerra.[11]
Durant la Dictadura franquista va ocupar llocs destacats: va ser governador militar del Camp de Gibraltar (1953-1957), capità general de Balears (1957-1959) i va aconseguir el cim de la seva carrera quan va ser nomenat cap de l'Estat Major Central el 23 d'abril de 1959, ascendint al rang de tinent general[12] i passà a situació de reserva en 1961.[13]Va estar molt lligat a la ciutat de Sevilla.
Va morir en 1981, senti fou enterrat a la capital sevillana.[1]
Notes[modifica]
- ↑ En algunes fonts apareix citat incorrectament com s José Cuesta Moreno.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 "Ha muerto el general Cuesta Monereo", ABC, pág. 14 (8 de octubre de 1981)
- ↑ Juan Ortiz Villalba, Del golpe militar a la guerra civil. Sevilla 1936, 3ª ed., Sevilla, rd editores, 2006, pp. 74 y 75.
- ↑ Antonio Blanco Freijeiro, Francisco Morales (1992). Historia de Sevilla, Universidad de Sevilla, pág. 518
- ↑ Leandro Álvarez Rey (2006). Andalucía y la guerra civil: estudios y perspectivas, Universidad de Sevilla, pág. 162
- ↑ Julián Casanova (2010). The Spanish Republic and Civil War, Cambridge University Press, pág. 153
- ↑ Francisco Espinosa Maestre (2006). La justicia de Queipo. Barcelona: Crítica, pp. 29-35
- ↑ Nicolás Salas (1992). Sevilla fue la clave: república, alzamiento, Guerra Civil (1931-1939). Castillejo, pp. 251-252
- ↑ Nicolás Salas (1992). Sevilla fue la clave: república, alzamiento, Guerra Civil (1931-1939). Castillejo, pág. 349
- ↑ Montse Armengou, Ricard Belis (2004). Las Fosas Del Silencio: ¿hay un Holocausto Español?, Plaza & Janés, pág. 81
- ↑ Juan Ortiz Villalba, Del golpe militar a la guerra civil. Sevilla 1936, 3ª ed., Sevilla, rd editores, 2006, p. 247.
- ↑ Carlos Engel Masoliver (2000). Historia de las divisiones del Ejército nacional, Almena Ediciones, pág. 193
- ↑ Decreto 628/1959, de 23 de abril, por el que se nombra Jefe del Estado Mayor Central del Ejército al Teniente General don José Cuesta Monereo. Gaceta de Madrid
- ↑ Decreto 2534/1961, de 5 de diciembre, por el que se dispone que el Teniente General don José Cuesta Monereo pase al Grupo de destino de Arma o Cuerpo. Boletín Oficial del Estado