José Luis Riquelme y Gómez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 juny 1813 Granada (Espanya) |
| Mort | 17 agost 1888 (75 anys) Barcelona |
 Capità general de Catalunya | |
| 19 gener 1883 – 14 octubre 1886 ← Ramón Blanco y Erenas – Ramón Blanco y Erenas → | |
 Senador del Regne | |
| 4 octubre 1877 – 17 agost 1888 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
 Diputat a Corts | |
| 21 febrer 1876 – 13 juny 1877 Circumscripció electoral: Granada | |
 Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
| 9 maig 1864 – 30 desembre 1866 ← José de Salamanca y Mayol Circumscripció electoral: Granada | |
| Diputat a les Corts del Regnat d'Isabel II | |
| 9 abril 1858 – 13 maig 1858 ← Manuel Seijas Lozano Circumscripció electoral: Motril | |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia d'Artilleria de Segòvia |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Carrera militar | |
| Rang militar |  Tinent General |
José Luis Riquelme y Gómez (Granada, 2 de juny de 1813 — Barcelona, 17 d'agost de 1888) fou un militar i polític andalús, diputat a Corts, senador vitalici i Capità general de Catalunya.[1]
Biografia[modifica]
Era fill d'Agustín Riquelme y Rivera, alcalde del Crim de la Cancelleria de Granada, i germà del també militar Joaquín Riquelme y Gómez. En 1835 ingressà com a cadet a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia, d'on va sortir el 1839 amb el grau de tinent. Va lluitar en la primera guerra carlina, fou professor de l'Escola d'Estat Major (1847) i en 1850 fou destinat a Cuba, on el 1852 assoleix el grau de coronel de cavalleria i el 1854 és nomenat governador de Trinidad.[2] Deixà el càrrec en 1858 quan fou elegit diputat a les Corts per Motril.
En 1863 és ascendit a brigadier, nomenat governador militar de Santoña i en 1864 elegit diputat per Granada per la Unió Liberal, càrrec que deixarà en 1866.[3] Després de la revolució de 1868 es ascendit a general de divisió, en 1869 és encarregat de lluitar contra els aixecament republicans a Cadis i Màlaga i en 1871 és ascendit a mariscal de camp i nomenat cap de la Divisió de Cavalleria i Artilleria de Castella la Nova.
En 1871 torna a Cuba com a cap de l'Estat Major de l'illa, sota les ordres de Blas Villate y de la Hera. Allí va romandre lluitant contra els independentistes cubans fins que el 1875 és ascendit a tinent general. Fou elegit novament diputat per Granada a les eleccions generals espanyoles de 1876 pel Partit Liberal Fusionista, però va renunciar a l'escó en 1877 quan fou nomenat senador vitalici.[4] De 1876 a 1879 fou Director General del Cos de Carrabiners, de 1881 a 1883 Director General de Cavalleria i de 1883 a 1886 Capità general de Catalunya. Poc abans de morir en 1888 fou nomenat president de la Junta Superior Consultiva de Guerra.[5]
Referències[modifica]
- ↑ «José Luis Riquelme y Gómez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Historia de la Fundación Riquelme». Arxivat de l'original el 2016-05-03. [Consulta: 9 maig 2018].
- ↑ RIQUELME Y GOMEZ, JOSE LUIS a l'Índex Històric del Congrés dels Diputats
- ↑ RIQUELME, JOSÉ LUIS, fitxa del Senat
- ↑ DIRECTORES / INSPECTORES GENERALES DEL ARMA DE CABALLERÍA (45) JOSÉ RIQUELME GÓMEZ, ancienhistories.blogspot.com.es