Josep Font i Gumà
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 gener 1859 Vilanova i la Geltrú (Garraf) |
| Mort | 4 juliol 1922 (63 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
Josep Font i Gumà (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1859 - 1922) fou un arquitecte, titulat el 17 d'abril de 1885.[1] Va ser acadèmic de Sant Jordi el 1922.
Fou un gran afeccionat i col·leccionista de rajoles. La seva notable col·lecció de ceràmica catalana del segle XIV al XVI la va anar formant amb nombroses sortides arqueològiques amb els seus amics Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà. Fruit de la seva passió va publicar l'important treball "Rajoles d'art vidriades catalanes i valencianes" (1905).
A Vilanova i la Geltrú va realitzar la font de la plaça de Soler i Gustems el (1893) i va aconseguir que la diputació de Barcelona restaurés el castell de la Geltrú -encarregat a Jeroni Martorell- a canvi de la seva col·lecció de rajoles. A Sant Pere de Ribes va construir l'Hospital del Redós de Sant Josep i Sant Pere (1907)[2] i la font[3] commemorativa de la canalització d'aigües (1906). A Sitges va construir l'Hospital de Sant Joan[4] i diverses cases particulars.
A Barcelona va fer la reforma de l'Ateneu Barcelonès del 1904 i la casa Puig i Colom de Barcelona (1913-14) i la Casa de Mercedes Niqui (1910) per la qual va guanya el concurs anual d'edificis artístics. També n’és l’autor de l'hospital de Sitges i de la fàbrica Pirelli de Vilanova.[5]
Referències
- ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 306 [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ http://www.ribes.org/la-guia/llocs-2/centre-de-ribes/redos-de-sant-josep-i-sant-pere/
- ↑ http://www.ribes.org/la-guia/llocs-2/centre-de-ribes/la-font/
- ↑ http://www.hospitalsitges.cat/patrimoni.html
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 91. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].