Josep Sanfeliu i Vernis
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1913  Vilanova de Bellpuig (Catalunya) |
| Mort | 4 febrer 1958 (44/45 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | arxiver, historiador |
| Orde religiós | Orde dels Frares Menors Caputxins |
Josep Sanfeliu i Vernis, conegut també pel nom religiós Pacífic de Vilanova (Vilanova de Bellpuig, Pla d'Urgell, 1913 - Barcelona, 4 de febrer de 1958),[1] fou arxiver, historiador i frare català de l'orde dels caputxins.
Estudià humanitats al Seminari Seràfic d'Igualada, i posteriorment s'inicià en el noviciat a Olot i en Teologia a Sarrià. Fou ordenat sacerdot el 1936.[2] En plena Guerra Civil espanyola, el maig de 1937 aconsegueix traspassar la frontera amb França per a traslladar-se al Col·legi Internacional dels Caputxins de Roma. A la capital italiana es va llicenciar en Teologia a la Pontificia Universitat Gregoriana (1939), i aquell mateix any retorna a Catalunya.[2] Entre 1948 i 1954 fou elegit ministre provincial dels Caputxins a Catalunya.[2]
Fou també el fundador de la Biblioteca Hispano-Caputxina i va reorganitzar l’Arxiu Provincial Antic de l’orde a Catalunya.[3]
Obres[modifica]
De la seva obra destaquen les que va escriure per a investigar l’activitat missional dels caputxins catalans a Amèrica:[4]
- Pacífico de Vilanova. Capuchinos catalanes en Centro América y México (en castellà). Barcelona: Imprenta Myria, 1947. OCLC 807529076.
- Pacífico de Vilanova. Capuchinos catalanes en el sur de Colombia (en castellà). Barcelona: Imprenta Myria, 1947.
Referències[modifica]
- ↑ Sanclimens, Mateu «P. Conrad J. Martí». Catalunya Franciscana, Vol. LVII, núm. 266, gener-abril 2021, pàg. 33.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Pacífic de Vilanova». A: Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya. Vol. III : P-Z. Barcelona: Editorial Claret, febrer de 2001, p. 2. ISBN 848297498X.
- ↑ Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, volum III, p. 3
- ↑ «Pacífic de Vilanova». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 20 desembre 2022].