Juan Francisco Torres Samsó
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 |
Un o més editors principals d'aquest article semblen tenir una estreta relació amb aquest tema. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1930 Barcelona |
| Mort | 27 gener 2023 (92 anys) Sitges (Garraf) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, crític de cinema |
Juan Francisco Torres Samsó (Barcelona, 4 d'octubre de 1930 - Sitges, 27 de gener de 2023) va ser periodista, traductor, crític de cinema i empresari.
Va iniciar la seva trajectòria professional a Radio Nacional de España de Barcelona (1949-1954). Entre el 1955 i el 1963 va ser director de programació i presentador a Ràdio Andorra, on també va editar el butlletí "Club Amigos de Radio Andorra".[1]
L'any 1964 es va sumar al recentment creat diari Tele/eXpres,[2] on va ser crític de cinema[3] fins al tancament del rotatiu el 1980. En aquest rotatiu, així com a la revista Fotogramas,[4] va entrevistar nombroses personalitats del món del cinema, entre elles els protagonistes de l'anomenada Escola de Barcelona.[5]
Va ser escriptor cinematogràfic i cap de publicitat a la distribuïdora de cinema C.B. Films[6] des del 1966 fins al 1982. Va ser coautor de l'enciclopèdia de cinema "El cine. Desde Lumière hasta el Cinerama".[7] El 1967 va rebre l'encàrrec de dirigir la sala d'Art i Assaig del cinema Arcadia,[8][9][10] al carrer Tuset de Barcelona.
Fou amic del director de fotografia Néstor Almendros, qui el recordà a la seva autobiografia "Días de una cámara"[11][12]
El 1964 va traduir l'obra Yalta o el reparto del mundo, d'Arthur Conte.[13]
Va escriure diversos pròlegs, com ara El mundo de Alphonse Daudet[14] y Emile Zola.[15]
Referències[modifica]
- ↑ Printz, Jean-Marc. «Aqui Radio Andorra - Juan-Francisco Torres» (en francès). [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ «Cultura y crítica literaria en "Tele/eXprés" (1964-1980)». [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ Caparrós Lera, José María. El cine español bajo el régimen de Franco, 1936-1975 (en castellà). Barcelona: Edicions Universitat Barcelona, 1983, p. 134.
- ↑ Riambau, Esteve. La Escuela de Barcelona: el cine de la "gauche divine" (en castellà). Barcelona: Anagrama, 1999, p. 299-300. ISBN 84-339-2538-5.
- ↑ Riambau, Esteve. La Escuela de Barcelona: el cine de la "gauche divine" (en castellà). Barcelona: Anagrama, 1999, p. 49. ISBN 84-339-2538-5.
- ↑ EVANS, PETER W. «J. M. Caparrós Lera, "El cine español de la democracia: de la muerte de Franco al 'cambio' socialista (1975-1989)" (Book Review)». Bulletin of Hispanic Studies, 72, 3, 1995-07, pàg. 360. DOI: 10.3828/bhs.72.3.360. ISSN: 1475-3839.
- ↑ Boglar, Andrés. El cine. Desde Lumiere hasta el Cinerama. Barcelona: Argos Vergara, 1965. ISBN 51780452.
- ↑ Riambau, Esteve. La Escuela de Barcelona: el cine de la "gauche divine" (en castellà). Barcelona: Anagrama, 1999, p. 300. ISBN 84-339-2538-5.
- ↑ «La Barcelona de antes: Cine Arcadia» (en castellà). labarcelonadeantes.com. Arxivat de l'original el 4 de març 2023. [Consulta: 4 març 2023].
- ↑ «Barcelona - Cine Arcadia» (en castellà). prospectosdecine.com. [Consulta: 4 març 2023].
- ↑ Almendros, Nestor. Un homme à la caméra (en francès). Renens: Hatier, 1980, p. 16. ISBN 2-88003.030.7.
- ↑ Almendros, Néstor. Días de una cámara. Barcelona: Seix Barral, 1983. ISBN 13: 978-84-322-9565-2.
- ↑ Conte, Arthur. Yalta o el reparto del mundo (en castellà). Madrid: Cárcamo Hnos., 1964. ISBN B00H3VT1FO.
- ↑ DAUDET, Alphonse. Tartarín de Tarascón, Tartarín en los Alpes, Port Tarascon. SAYMA Ediciones y Publicaciones, Agost 1964, p. 9-20.
- ↑ ZOLA, Emile. La taberna. SAYMA Ediciones y Publicaciones, Setembre 1964, p. 9-26.