Julia Cartwright Ady

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJulia Cartwright Ady
Biografia
Naixement7 novembre 1851 Modifica el valor a Wikidata
Edgcote (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 1924 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudi de la història de l'art i crítica de l'art Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora de l'art, escriptora, crítica d'art, novel·lista Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeWilliam Henry Ady (en) Tradueix (1880–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCecilia Mary Ady Modifica el valor a Wikidata
ParesRichard Aubrey Cartwright (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Mary Fremantle (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansChauncy Cartwright (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Project Gutenberg: 31468

Julia Mary Cartwright Ady (née Cartwright) (7 novembre 1851 – 28 Abril 1924) va ser una historiadora i crítica d'art anglesa especialitzada en el Renaixement italià.

Primers anys de vida[modifica]

Cartwright va néixer a Edgcote, Northamptonshire, en el si d'una família respectada, ja que el seu avi matern era Thomas Fremantle, el primer baró Cottesloe.[1] Va rebre una educació anglicana liberal i va ser escolaritzada a casa, rebent formació d'art, literatura, idiomes, dansa i música.[2]

Ben aviat va desenvolupar una fascinació per l'art, particularment pel Renaixement italià. El seu cosí, William Cornwallis Cartwright, era un col·leccionista d'art i seguidor del Risorgimento italià. Julia Mary Cartwright visitava regularment casa seva a Anyhoe Parc on va tenir el primer contacte amb els Vells Mestres.[3] La col·lecció del seu cosí incloïa obres de Murillo, Canaletto, Spagnoletto i Albano.[4] Cartwright llegia des de ben jove textos històrics italians, ficció contemporània i publicacions d'art britàniques de l'època. Admirava profundament la poesia de Robert Browning i la seva col·lecció Homes i Dones (1855), amb els poemes ‘Fra Filippo Lippi' i ‘Andrea del Sarto', inspirada per pintors del Renaixement italià, la va influenciar especialment. També va ser una àvida lectora de John Ruskin, George Eliot i d'escriptura i poesia italiana primerenques com la de Savonarola i Torquato Tasso.[5]

Al 1868 va anar de viatge per França, Àustria i Itàlia amb la seva família.[6]

Publicacions i crítica d'art[modifica]

Cartwright fou una autora respectada i una autoritat en l'art. Escrigué per a les publicacions més destacades d'art i va publicar 23 llibres d'art i d'història.[7] Els seus llibres més reconeguts foren les biografies de la mecenes d'art renaixentista Isabella d'Este[8] i de la seva germana petita Beatrice d'Este.[9] Cartwritght va ressaltar el protagonisme de les dones en altres publicacions, com fou el cas de Dorothy Sidney (amant d'Edmund Waller), Enriqueta d'Anglaterra (duquesa d'Orléans i germana de Carles II d'Anglaterra i Escòcia) Baldassare Castiglione i Cristina de Dinamarca.

El 1871, Cartwright va escriure un article a Aunt Judy's Magazine, a la vegada que també ho feia a Monthly Packet i pera una sèrie de The Lives of the Saints. Va llegir treballs sobre l'art del Renaixement, incloent-ne d'Anna Jameson, John Ruskin, Charles Pany Eastlake, Walter Pater i, particularment, la New History of Painting in Italy, de Joseph Archer Crowe i Giovanni Battista Cavalcaselle. Dos anys més tard, va enviar un article sobre Giotto a la revista Macmillan que fou inicialment rebutjat; però que finalment aparegué al New Quarterly, el 1877. Cartwright va continuar escrivint crítiques d'art per a publicacions com The Portfolio i Magazine of Art.

Va visitar Itàlia com a mínim tres vegades durant la dècada dels 1870. En una d'aquestes visites va conèixer el reverend William Henry Ady, a qui va convèncer perquè acceptés el càrrec de rector a Edgcote i amb qui es va casar al 1880.[10] El 1894, va conèixer Bernard Berenson i, el 1897, va viatjar per Siena amb la seva futura esposa, Mary Costelloe, sota el guiatge d'Herbert Horne.

Al 1881, Cartwright, aleshores coneguda com a Mrs Henry Ady, va publicar la seva primera monografia d'història d'art, Mantegna and Francia i, ja al segle xx, escrigué sobre Sandro Botticcelli[11] i Raphael.[6][12]

El 1901, va publicar The Painters of Florence from the Thirteenth to the Sixteenth Centuries[13] i, el 1914, The Italian Gardens of the Renaissance and other Studies.[6][14]

L'interès inicial de Cartwright Ady per l'art renaixentista es va expandir i també va contribuir a la historiografia sobre el segle xix amb obres destacades sobre la vida de Jean-François Millet[15] i escrits sobre James Mallord William Turner, Edwin Landseer, James Abbot McNeil Whistler i els prerafaelitistes Dante Gabriel Rossetti i Edward Burne-Jones.

Malgrat ser receptiva a certes formes d'art modern, va quedar sorpresa per l'exposició postimpressionista organitzada per Roger Fry a les Galeries Grafton de Londres. La seva crítica d'art estava influenciada per Walter Pater i el coneixement de Giovanni Morelli, així com per la seva amistat amb l'escriptor i autor d'art Vernon Lee.[6]

Vida personal[modifica]

Després de la mort del seu marit al 1915, Cartwright Ady es va traslladar a Oxford, on va morir el 1924. La seva filla, Cecilia Mary Ady (1881–1958) també fou historiadora del Renaixement italià.[16]

Publicacions[modifica]

  • Mantegna and Francia. Londres: Sampson Low & Co., 1881.
  • The Pilgrims' Way from Winchester to Canterbury ... With forty-six illustrations by A. Quinton. Londres: J. S. Virtue & Co., 1893.
  • Sacharissa; some account of Dorothy Sidney, Countess of Sunderland, her family and friends, 1617-1684. Londres: Seeley & Co., 1893.
  • Jules Bastien-Lepage. Londres: Seeley and Co., Limited; Nova York: Macmillan and Co., 1894.
  • Madame. A life of Henrietta, daughter of Charles I. and Duchess of Orleans. Londres: Seeley & Co., 1894.
  • Sir Edward Burne-Jones, Bart. His life & work. Londres: J. S. Virtue & Co., 1894.
  • The Early Work of Raphael. Londres: Seeley and Co., Limited; Nova York: Macmillan and Co., 1895.
  • Raphael in Rome. Londres: Seeley and Co., Limited; Nova York: Macmillan and Co., 1895.
  • G. F. Watts, Royal Academician. His life & work. Londres: J. S. Virtue & Co., 1896.
  • Jean François Millet. His life and letters. Londres: S. Sonnenschein & Co., 1896.
  • Christ & His Mother in Italian Art. Editat per J. Cartwright ... Amb una introducció de Robert Eyton. L.P., Londres: Bliss, Sands & Co., 1897.
  • Beatrice d'Este, Duchess of Milan, 1475-1497. A study of the Renaissance. Londres: J. M. Dent & Co., 1899.
  • The Painters of Florence from the thirteenth to the sixteenth century. Londres: John Murray, 1901.
  • Isabella d'Este, Marchioness of Mantua, 1474-1539; a study of the Renaissance. Londres: John Murray, 1903.
  • The Life and Art of Sandro Botticelli. Londres: Duckworth & Co., 1904.
  • Raphael. Londres: Duckworth & Co.; Nova York: E. P. Dutton & co., 1905.
  • Baldassare Castiglione the perfect courtier, his life and letters, 1478-1529. Londres: John Murray, 1908.
  • Hampton Court. Londres: Wells Gardner & Co., 1910.
  • Christina of Denmark, Duchess of Milan and Lorraine, 1522-1590. Londres: John Murray, 1913.
  • Italian Gardens of the Renaissance, and Other Studies. Londres: Smith, Elder & Co., 1914.

Referències[modifica]

  1. ↑ Descendants of Margaret Dymoke
  2. ↑ Cartwright, Julia. A bright remembrance : the diaries of Julia Cartwright 1851-1924. Londres: Weidenfeld and Nicolson, 1989, p. 3. ISBN 0-297-79345-4. 
  3. ↑ Mitchell, Rosemary. «Cartwright, Julia Mary (1851–1924)».
  4. ↑ Emanuel, 36-37.
  5. ↑ Emanuel, 5; 12.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Dictionary of Art Historians Julia Cartwright Ady
  7. ↑ Cartwright, Julia. A bright remembrance : the diaries of Julia Cartwright 1851-1924. Londres: Weidenfeld and Nicolson, 1989. ISBN 0-297-79345-4. 
  8. ↑ Ady, Julia Mary Cartwright. Isabella D'Este, Marchioness of Mantua, 1474-1539: A Study of the Renaissance (en anglès). E.P. Dutton, 1903. 
  9. ↑ Alambritis (ed.), Maria «Julia Cartwright (7 novembre 1851–28 abril 1924)» (en anglès). 19: Interdisciplinary Studies in the Long Nineteenth Century, 2019, 28, 03-06-2019. DOI: 10.16995/ntn.860.
  10. ↑ John Easton Law, Lene Østermark-Johansen Victorian and Edwardian responses to the Italian Renaissance Ashgate Publishing, Ltd., 2005 ISBN 0-7546-5057-X, 9780754650577
  11. ↑ Cartwright, Julia; Ady, Julia Mary Cartwright (1904). The Life and Art of Sandro Botticelli. Duckworth.
  12. ↑ Alambritis (ed.), Maria «Julia Cartwright (7 novembre 1851–28 abril 1924)» (en anglès). 19: Interdisciplinary Studies in the Long Nineteenth Century, 2019, 28, 03-06-2019. DOI: 10.16995/ntn.860. ISSN: 1755-1560.
  13. ↑ Cartwright, Julia. The Painters of Florence from the Thirteenth to the Sixteenth Century (en anglès). E. P. Dutton & Company, 1916. 
  14. ↑ Ady, Julia Mary Cartwright. Italian Gardens of the Renaissance: And Other Studies (en anglès). Scribner's, 1914. 
  15. ↑ Ady, Julia Mary Cartwright; Cartwright, Julia. Jean François Millet: His Life and Letters (en anglès). Swan Sonnenschein, 1896. ISBN 978-0-608-34749-3. 
  16. ↑ «Ady, Cecilia Mary (1881–1958), historian» (en anglès). DOI: 10.1093/ref:odnb/40619. [Consulta: 24 desembre 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Julia_Cartwright_Ady&oldid=31437557»