Käthe Heinemann
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 novembre 1891 Spandau (Alemanya) |
| Mort | 7 abril 1975 (83 anys) Spandau (Alemanya) |
| Sepultura | In den Kisseln |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, professora de música, professora d'universitat |
| Ocupador | Universitat de les Arts de Berlín |
Premis | |
Käthe Heinemann (Spandau, 10 de novembre de 1891 - Spandau, 7 d'abril de 1975) fou una pianista i pedagoga musical alemanya.
Heinemann era filla del compositor Wilhelm Heinemann (1862–1952). Va créixer a Berlín-Spandau a la "Casa Heinemann" que porta el nom del seu pare a Behnitz núm.. 5 al costat de la resclosa de Spandau.[1] El seu pare va ser el fundador del Conservatori Spandau. Wilhelm Heinemann va reconèixer el talent de la seva filla en una etapa inicial i va promoure la seva formació musical donant-li classes intensives. En particular, es notava la seva capacitat tècnica. Als deu anys va aparèixer per primera vegada en públic amb el seu propi concert; va ser sobrenomenada "Spandauer Wunderkind" pels crítics musicals.[2] El compositor i pianista Eugen d'Albert va continuar la seva formació personalment, juntament amb alguns professors més.[1]
Des de 1902 fins a almenys 1904 va rebre lliçons de l'estudiant de Liszt, Martha Remmert (1853-1941) a l'Acadèmia Franz Liszt de Berlín i Gotha. Des dels 14 anys, la mateixa Käthe Heinemann va treballar com a professora de música i professora de música per a estudiants de piano.[1] El 1915 va rebre una tasca docent de piano al Conservatori Hüttner (Universitat de Música Hüttner) de Dortmund; va dirigir-hi la classe magistral durant dos anys, que normalment només impartien professors.[2] El 1925 es va convertir en membre del comitè d'examen de la Universitat de Música de Berlín.[1] Hertha Klust va ser una de les seves estudiants, que, entre d'altres, va acompanyar Dietrich Fischer-Dieskau.
Del 1920 al 1933 Heinemann va tenir un gran èxit com a pianista de concert. Va tocar com a solista amb, entre d'altres, amb la Filharmònica de Berlín, la Gewandhausorchester Leipzig, la Gürzenich-Orchestre Köln i la Filharmònica de Viena. Va treballar amb directors com Arthur Nikisch, Erich Kleiber, Carl Schuricht, Alfredo Casella i Karl Ristenpart. A principis de 1926 va tocar la part en solitari de l'estrena del Concert per a piano i orquestra (op. 72) de Paul Graener amb lOrquestra Filharmònica de Hagen dirigida per Hans Weisbach. Després de la Segona Guerra Mundial, va actuar com a solista juntament amb la Deutsches Symphonie-Orchester Berlin. (RSO) i lOrquestra de Cambra RIAS. El gener de 1948 va tocar lAppassionata en fa menor de Ludwig van Beethoven i la Revolutionsetüde de Frédéric Chopin; a més, va acompanyar l'actor i cantant Ernst Busch al piano en quatre cançons russes.[3]
Heinemann va fer concerts i va ensenyar fins a la vellesa. Va donar concerts anuals per a la població a la seva ciutat natal, Spandau, tal com va fer el 25 de gener de 1935 a les sales de Bismarck de Koch.[2] Quan va complir els 80 anys, va tocar el Concert per a piano núm. 4 de Ludwig van Beethoven amb la Haydn Orchestra Berlin.
Heinemann va morir el 1975 a l'edat de 84 anys a Spandau. Va ser enterrada al cementiri In den Kisseln [de] de Berlín-Spandau.[4] Mentrestant, el lloc d'enterrament ha estat abandonat.[4]
Heinemann va ser guardonat amb l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya.[1]
Enregistraments[modifica]
- Welte, Edwin, Bockisch, Karl. Reproduccions ordenades per artista i compositor. Freiburg i.Br.: M.Welte & Söhne, 1925. Números de rotllo: 3834, 3835, 3836, 3837, 3838, 3839, 3840, 3841, 3842, 3843, 3844, 3845, 3846, 3847, 3848, 3849, 3850, 3851, 3852, 3853
- Frédéric Chopin, Berceuse, Electrola Gesellschaft m.b.H, Nowawes i Berlín, núm. E.G.1465, (8-45522), cap al 2929
- Clemens Schmalstich, Konzertetude op.81, "Die Quelle", Electrola Gesellschaft m.b.H, Nowawes i Berlin, cat. E.G.1465, (8-45523), cap al 2929
- Kurt Stiebitz, Sonata en mi bemoll major, op. 76, per a piano, RIAS Berlin, enregistrat el 5 de juny de 1961, número d'ordre 213-802, emès el 12 de juny de 1961, arxiu: Deutschlandradio Kultur núm. 42-13802
Honors[modifica]
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 A musical wunderkind. In Berliner Zeitung, 2 agost 1996
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Fliegner, Rainer (2007). Spandau: Geschichte und Geschichten (en alemany). Sutton Verlag GmbH. pp. 95–96. ISBN 978-3-86680-122-6.
- ↑ Lenin-Gedenkfeier in Berlin. In Neues Deutschland, 18 gener 1948
- ↑ 4,0 4,1 Kaethe Heinemann Biografie auf agost der Webseite Historische Persönlichkeiten auf Berliner Friedhöfen; retrieved 8 agost 2020
Enllaços externs[modifica]
- http://www.berlin.friedparks.de/such/gedenkstaette.php Arxivat 2020-01-29 a Wayback Machine. Biografia (personalitats històriques als cementiris de Berlín)