K-1
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | organització esportiva tipus d'esport disciplina esportiva  | ||||
| Creació | 30 abril 1993 | ||||
| Fundador | Kazuyoshi Ishii | ||||
| Activitat | |||||
| Esport | kick-boxing art marcial | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Lloc web | k-1world.com | ||||
     | |||||
El K-1 és una promoció de kickboxing professional establerta el 1993, coneguda a tot el món principalment pels tornejos de divisió de pes pesant.[1] El gener de 2012, K-1 Global Holdings Limited, una empresa registrada a Hong Kong, va adquirir els drets de K-1 i és l'actual organitzadora d'esdeveniments de K-1 a tot el món.
Fundat el 1993 pel karateka Kazuyoshi Ishii, en el seu apogeu a finals dels anys 90 i els anys 2000 sota la propietat del Fighting and Entertainment Group (FEG), K-1 va ser l'organització de Kickboxing més gran i prestigiosa del món. Amb milers de lluitadors i vist per milions de fans a tot el món.[2] El K-1 també va promoure esdeveniments d'arts marcials mixtes, amb alguns esdeveniments amb partits de kickboxing i MMA a les seves cartes (com la seva sèrie Dynamite!!). No obstant això, des del 2010 K-1 va començar a perdre la seva condició d'organització superior, ja que la FEG va començar a tenir problemes financers, no va començar a organitzar grans esdeveniments ni a pagar grans premis, i finalment va fer fallida[3] i les societats holding successores han estat incapaç de mantenir els esdeveniments al mateix nivell de mida durant els anys de la FEG.
La lletra K a K-1 està designada oficialment com una representació de les paraules karate, kickboxing i kung fu. No obstant això, alguns informes suggereixen que representa la K inicial que es troba en disciplines competidores com ara karate, kickboxing, kung fu, kempo, kakutougi (el terme genèric japonès per "esports de combat") i taekwondo.[4] Encara una altra teoria afirma que la K prové simplement de kakutougi i el component "1" pertany a la divisió de pes únic (en competicions anteriors) i la posició única del campió.[5] No obstant això, la promoció va celebrar diversos tornejos sota les banderes de K-2 i K-3 des de 1993 fins a 1995.
K-1 té el seu propi conjunt de regles únic diferent d'altres estils de Kickboxing. Com que s'ha fet tan popular, el K-1 també es veu com el seu propi estil de kickboxing i a vegades es considera erròniament com un esport de combat/art marcial autònom.[6] Els òrgans de govern de kickboxing com l'ISKA i la WKN també han coronat els seus propis campions de les "regles K-1".[7][8]
Referències[modifica]
- ↑ «Black Belt». Books.google.cat, August 2002. [Consulta: 20 febrer 2016].
- ↑ «K1 Kickboxing | What Is K1 Kickboxing? | K-1 Rules Kickboxing» (en anglès americà). Sidekick Boxing, 12-09-2020. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ Coffeen, Fraser. «2011 The Year in MMA: The Death of the K-1 Grand Prix» (en anglès). Bloody Elbow, 25-12-2011. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ Tashiro, H., & Tyrangiel, J. (2001): Turning the martial arts into mondo mayhem TIME (September 3, 2001). Retrieved on March 4, 2010.
- ↑ Maylam, J. (2001): K-1 hits the spot: Ultimate fighters pack a punch The Japan Times (October 21, 2001). Retrieved on March 4, 2010.
- ↑ Staff, MMAchannel com. «What Is K-1 Kickboxing? The Beginner's Guide to K-1» (en anglès americà). MMACHANNEL. [Consulta: 5 juliol 2022].
- ↑ Network, World Kickboxing. «Kickboxing K-1 Rules World Champions» (en anglès americà). WKN. Arxivat de l'original el 2022-01-01. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Kickboxing Champions – ISKA World Headquarters» (en anglès americà). [Consulta: 1r gener 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Web oficial Arxivat 2018-04-13 a Wayback Machine. (anglès)
- K-1 Japan (japonès)