Kazuyoshi Ishii
| Nom original | (ja) 石井 和義  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 10 juny 1953 (70 anys) Uwajima (Japó) |
| Activitat | |
| Ocupació | karateka |
| Ocupador | kyokushin kaikan Seidokaikan |
| Professors | Hideyuki Ashihara i Masutatsu Ōyama |
| Alumnes | Masaaki Satake (en)  |
| Esport | kick-boxing full contact karate |
| Disciplina esportiva | K-1 full contact karate |
| Altres | |
| Condemnat per | incompliment fiscal |
  | |
Kazuyoshi Ishii (japonès: 石井和義; Uwajima, 10 de juny de 1953) és un mestre de karate japonès i el fundador de la promoció de kickboxing K-1.[1][2] Ishii va començar el seu entrenament i es va instruir a Karate Kyokushin però l'any 1980 va formar la seva pròpia organització i el seu propi estil de karate, el Seidokaikan, començant a organitzar competicions de karate televisades i més tard, el 1993, començaria a organitzar els primers esdeveniments de K-1.
Biografia[modifica]
Primers anys[modifica]
Ishii va néixer el 10 de juny de 1953, a Uwajima, Prefectura d'Ehime, Japó[3][4][5] provinent d'una família amb dos germans.[4] En els seus primers anys Ishii s'interessava en el sumo i el beisbol,[6] també es va interessar en la gimnàstica artística.[4] Quan Ishii ja estava a l'escola secundària un llibre escrit per Masatoshi Nakayama va despertar el seu interès pel Shotokan,[3] però finalment va ser una pel·lícula de Sonny Chiba la que el va inspirar per començar a instruir-se en Karate Kyokushin.[6]
Karate[modifica]
Ishii va començar a entrenar el karate Kyokushin amb el mestre Hideyuki Ashihara, un instructor de gran prestigi a l'Organització Internacional de Karate (IKO). Quan tan sols tenia 16 anys ja s'havia establert com a instructor al dojo sota la supervisió del seu mestre i sis anys després, el 1975, va obrir el seu propi dojo a Osaka sent aquesta una decisió molt encertada.[4][6] Quan Ashihara va deixar la IKO uns anys més tard Ishii va continuar a l'organització, però va abandonar al cap d'uns mesos. Va ser llavors quan va fundar la seva pròpia organització de Karate, el Seidokaikan, el 1980[6] va establir el dojo de l'organització a la Regió de Kinki. Durant els propers dos anys es va dedicar a la promoció de tornejos de Full Contact i va aconseguir que aquests fossin televisats.[6] El 1983, Ishii es va convertir en el primer director de l'All Japan Budo Promotion Association mentre que la reputació del Seidokaikan anava creixent gràcies a les victòries en els tornejos de diversos alumnes d'Ishii com Masaaki Satake, Toshiyuki Yanagisawa i Toshiyuki Atokawa.[4][6]
K-1[modifica]
Després de gairebé una dècada d'evolució, Ishii va organitzar la primera edició del K-1 World Grand Prix al Gimnàs Nacional Yoyogi, Tòquio, l'abril de 1993. Durant els propers deu anys el K-1 arribava a albergar 24 esdeveniments a l'any en diversos llocs com el Japó, Europa i els Estats Units. Al gener de 2003, la revista Black belt va atorgar a Ishii el seu premi d'Home de l'Any 2002.[6]
Curiositats[modifica]
El 1994 Ishii va ajudar en la producció de la pel·lícula d'anime Street Fighter II: The Animated Movie al costat del kickboxer que es proclamaria campió del K-1 World Grand Prix del 1996, Andy Hug, aportant els seus coneixements per a la creació d'escenes de lluita que van utilitzar tècniques de combat realistes.[7][8]
Referències[modifica]
- ↑ https://archive.today/20121219102339/search.japantimes.co.jp/cgi-bin/fl20011021a1.html
- ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 23 d'agost de 2013. [Consulta: 13 gener 2014].
- ↑ 3,0 3,1 Patton, J. P. (1997): "The K-1 Tournament: Where the world's greatest fighters meet to decide who is No. 1." Black Belt, 35(6):48–55.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Soldwedel, A. (2003): "21st Century Shogun: K-1 founder Kazuyoshi Ishii is striving to unify the martial arts—first in Japan and then around the world!" Black Belt, 41(1):54–59.
- ↑ Karate Kyokushinkai Valencia: Kazuyoshi Ishii (c. 2009).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 Vargo, K. (2003): "Man of the Year: Kazuyoshi Ishii." Black Belt, 41(1):154.
- ↑ http://au.dvd.ign.com/articles/716/716256p1.html
- ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 13 de març de 2010. [Consulta: 31 març 2010].