Konrad Latte
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1922  Breslau (Polònia) |
| Mort | 2005 (82/83 anys) Berlín (Alemanya) |
| Activitat | |
| Ocupació | pianista, músic, director d'orquestra |
| Instrument | Piano |
Premis | |
Konrad Latte (Breslau (avui Wrocław, Baixa Silèsia), 5 de maig, 1922 - Berlín, 21 de maig, 2005),[1][2] va ser un músic alemany i supervivent de l'Holocaust.
Biografia[modifica]
Latte va créixer en una família assimilada. Va ser alumne d'Edwin Fischer i Leo Borchard. Tanmateix, segons les lleis racials de Nuremberg, era considerat jueu i va ser objecte de persecució. Darrerament va treballar com a organista a l'església de Santa Anna de Dahlem. El 1943 es va amagar a Berlín amb els seus pares.[3] Mentre que la seva germana Gabi va morir d'escarlatina i els seus pares Margarete i Manfred Latte van ser assassinats al camp de concentració d'Auschwitz, Konrad Latte va sobreviure als anys de guerra sota terra. Entre els seus destacats ajudants hi havia el compositor Gottfried von Einem, el pastor Harald Poelchau, el pianista Edwin Fischer, el director Leo Borchard, la periodista Ruth Andreas-Friedrich, l'actriu Ursula Meißner i Anne-Lise Harich, amb qui, segons els autors de el llibre blau sobre Erich Kästner, que també li va donar suport. Durant el seu temps amb Anne-Lise Harich a Zehlendorf va utilitzar el nom en clau Bauer. També portava una insígnia del Front Laboral alemany com a camuflatge.
Després de la guerra, Konrad Latte va treballar com a acompanyant amb tasques de direcció a Cottbus (1949–52) i com a director musical a Bautzen (1952/53). El 1953 va fundar l'Orquestra Barroca de Berlín, que va dirigir fins al 1997. Darrerament va viure amb la seva dona Ellen a Berlín-Wannsee.
Referències[modifica]
- ↑ Willy Cohn: Kein Recht, nirgends. Tagebuch vom Untergang des Breslauer Judentums 1933–1941. Herausgegeben von Norbert Conrads. 2 Bände, 2. Auflage Böhlau, Köln / Weimar / Wien 2007, S. 761, ISBN 3-412-32905-3 (= Neue Forschungen zur schlesischen Geschichte. Band 13, 1–2).
- ↑ Nicole Ristow: Konrad Latte. In: Lexikon verfolgter Musiker und Musikerinnen der NS-Zeit. Universität Hamburg, abgerufen am 6. Juni 2020.
- ↑ Lloc web de l'estat de Berlín, lèxic del districte/https://www.berlin.de/ba-charlottenburg-wilmersdorf/ueber-den-bezirk/gebaeude-und-anlagen/villen/artikel.196577.php
Bibliografia[modifica]
- Peter Schneider: Und wenn wir nur eine Stunde gewinnen. Wie ein jüdischer Musiker die Nazi-Jahre überlebte. Rowohlt, Berlín, ISBN 978-3-87134-431-2
- Konrad Latte – Überleben unterm Hakenkreuz (1999), Dokumentarfilm, Regie: Irmgard von zur Mühlen
- Anat Feinberg: Nachklänge – Jüdische Musiker in Deutschland nach 1945. Philo Verlag, Berlín / Viena 2005, ISBN 978-3-86572-503-5
- Michael Schweizer: Der jüdische Musiker hat Peter Schneider von seinen Jahren im Untergrund erzählt: Wie Konrad Latte die Nazi-Zeit überlebte. al: Berliner Zeitung. 30. Juny 2001.
- Peter Schneider: Konrad oder die Liebe zur Musik. al: Der Spiegel. Nr. 42, 2000 (online).
- Anita Lasker-Wallfisch: Ihr sollt die Wahrheit erben: Die Cellistin von Auschwitz. Erinnerungen. Reinbek bei Hamburg: Rowohlt, 2000, ISBN 978-3499226700
Enllaços externs[modifica]
- Literatura de i sobre Konrad Latte al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya-[1](alemany)
- Peter Schneider: Salvant Konrad Latte(https://www.nytimes.com/2000/02/13/magazine/saving-konrad-latte.html). A: The New York Times. 13 de febrer de 2000 (anglès). (Article darrere del mur de pagament)
- Klaus Harpprecht: Història de vida: L'altra Alemanya. (https://www.zeit.de/2001/13/200113_l-schneider.xml/komplettansicht) A: Die Zeit. 22 de març de 2001.