Kurgan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Kurgan de Sarmàtia del segle IV a Fillipovka, al sud dels Urals, Rússia

Kurgan (en rus:курган) és la paraula russa per túmul usada des de l'arqueologia soviètica en el context de l'est d'Europa i Àsia central.

La paraula és d'origen túrquic i és específicament del idioma tàtar amb el significat d'una fortalesa.[1][2]

La distribució dels túmuls correspon aproximadament a la cultura Kurgan i a la de l'enterrament en fosa.[3]

Els kurgans es van fer en l'eneolític, edat del bronze, edat del ferro fins l'edat mitjana amb perduració al sud de Sibèria i Àsia central.

Molts noms de lloc que inclouen "kurgan" apareixen des del Llac Baikal a la Mar Negra.

Galeria de fotos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. TDK Dictionary: Kurgan; The word kurgan ‘funerary mound’, is, as well as Central Asia and Anatolia used in Russia and Ukraine, but throughout South-Eastern Europe (Ru. kurgán, ORu. kurganu, Ukr. kurhán, BRu. kurhan, Pol. kurhan, kurchan, kuran ‘mound’; Rumanian gurgan, dial. Hung. korhány), from Tatar, Tat., Osm., Kum. kurgan, Old Turkic kurgan "fortification", , Kirg. and Jagat. korgan, Karakirg. korgon, all from Turkotat. kurgamak "fortify", kurmak "erect".
  2. "kurgan." Webster's Third New International Dictionary, Unabridged. Merriam-Webster, 2002. http://unabridged.merriam-webster.com (14 October 2006).
  3. Mario Alinei 'Interdisciplinary and linguistic evidence for Paleolithic continuity of Indo-European, Uralic and Altaic populations in Eurasia', 2003

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • "Proto-Türkic rune-like inscription on silver cup (Issyk Inscription)" by A.S. Amanjolov, in "History Of Ancient Türkic Script", Almaty 2003
  • "In Search of the Indo-Europeans: Language, Archaeology and Myth" by J. P. Mallory, ISBN 0-500-27616-1
  • "The Kurgan Culture and the Indo-Europeanization of Europe: Selected Articles Form 1952 to 1993" von Marija Gimbutas u.a., ISBN 0-941694-56-9
  • "Encyclopedia of Indo-European Culture" ed. James Mallory, D. Q. Adams, ISBN 1-884964-98-2
  • D. Ya. Telegin et al., Srednestogovskaya i Novodanilovskaya Kul'tury Eneolita Azovo-Chernomorskogo Regiona. Kiev: Shlyakh, 2001. Reviewed by J.P. Mallory, JIES vol. 32, 3/4, p. 363–366.
  • "Reconstruction Of The Genofond Peculiarities Of The Ancient Pazyryk Population (I-II Millennium BC) From Gorny Altai According To The mtDNA Structure" Voevoda M.I., Sitnikova V.V., Romashchenko A.G., Chikisheva T.A., Polosmak N.V., Molodin V. I http://www.bionet.nsc.ru/bgrs/thesis/99/.
  • O.Ismagulov 'Population of Kazakhstan from Bronze Epoch to Present (Paleoanthropological research)', Science, Alma-Ata, 1970

Enllaços interns[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurgan