Långbanshyttanita
 Långbanshyttanita | |
|---|---|
 Långbanshyttanita (agregats beiges radials) | |
| Fórmula química | Pb₂Mn₂Mg(AsO₄)₂(OH)₄·6H₂O |
| Epònim | Långban  |
| Localitat tipus | Långbanshyttan, Långban, Municipi de Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | Mineral |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,0528(10) Å; b = 5,7671(6) Å; c = 14,617(3) Å; α = 85,656(14)°; β = 82,029(17)°; γ = 88,728(13)° |
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
| Grup espacial | p1 |
| Color | incolor |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,700(5) nβ = 1,741(5) nγ = 1,792(5) |
| Birefringència | δ = 0,092 |
| Angle 2V | mesurat: ~90°, calculat: 86° |
| Dispersió òptica | forta, r < v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2010-071 |
| Símbol | Lbs |
| Referències | [1] |
La långbanshyttanita és un mineral descobert l'any 2011 a Långbanshyttan, Suècia. Precisament, el seu nom prové de la seva localitat tipus, una mina, fundició i poble de Suècia, on fou descobert.
Característiques[modifica]
La långbanshyttanita és un mineral de fórmula química Pb₂Mn₂Mg(AsO₄)₂(OH)₄·6H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. El mineral és biaxial (+) i presenta una dispersió forta r<v. La långbanshyttanita és la representant d'un nou tipus d'estructura. Parts del mineral tipus es troben al Museu Fersman, a l'Acadèmia Russa de les Ciències (Moscou), amb el número de registre 4032/1 i també al Museu d'Història Natural d'Estocolm (Suècia), amb número de catàleg NRM 20100076.[2]
Formació i jaciments[modifica]
Es produeix en fractures d'etapa tardana formant agregats suaus, radials i aleatoris (fins a 1 mm) de cristalls aciculars de fins a 5 × 20 × 400 μm. Sovint es troba associada a minerals tals com la calcita, la flogopita rica en manganès, espinel·les, antigorita i trigonita.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Långbanshyttanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 desembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 Chukanov, Nikita V.; Pekov, Igor V.; Jonsson, Erik; Zubkova, Natalia V.; Filinchuk, Yaroslav E. «Långbanshyttanite, a new low-temperature arsenate mineral with a novel structure from Långban, Sweden» (en anglès). European Journal of Mineralogy, 23, 4, 01-08-2011, pàg. 675–681. DOI: 10.1127/0935-1221/2011/0023-2120. ISSN: 0935-1221.