La Gorra de Cop (setmanari)
_1875.png) Portada del primer número del setmanari (24 d'octubre de 1875) | |
| Tipus | Setmanari |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | Català |
| Data d'inici | 24 d'octubre de 1875 |
| Data de finalització | 29 de gener de 1876 |
| Fundador | Josep Verdú i Feliu |
| Adreça | Rambla dels Estudis 5, Barcelona (i altres)[1] |
| Dades i xifres | |
| Format de periòdic | 370x265 mm (variable)[1] |
| Periodicitat | Setmanal |
| Àmbit | Barcelona |
| Gènere | Informació local, satíric, humorístic |
| Números publicats | 14 |
| Preu | 2 quartos |
La Gorra de Cop va ser un setmanari català il·lustrat de caràcter satíric i humorístic que es va publicar entre els anys 1875 i 1876. En format de fulletó, el seu fundador i principal col·laborador va ser Josep Verdú i Feliu.[2]
Contingut, estructura i col·laboradors
La revista va sorgir en el context de l'inici de la Restauració borbònica espanyola[3] i va ser un intent del mateix Verdú per refer-se del fracàs de La Fantasma Groga, publicació que havia fundat prèviament i que va fracassar al publicar-se'n únicament tres números per problemes econòmics.[2]
Estructurada en quatre pàgines a tres columnes cadascuna, La Gorra de Cop pertanyia al partit Partit Republicà Progressista i era especialment crítica amb el carlisme.[4] De caràcter local a Barcelona, va publicar força contes i investigacions poètiques, i presentava tot sovint innovacions a les que Josep Verdú era aficionat.[2] Incloïa també jeroglífics, endevinalles,epigrames i cantarelles.
Va comptar amb col·laboradors com Josep Garriga, Abelard Coma, Salvador Cort i Josep Llorens (entre altres),[4] tot i que la majoria de números estaven pràcticament escrits per Verdú (donat que sempre calia omplir buits i ocupar espais que no ompliria ningú més).[2] Les il·lustracions que s'hi veien eren normalment de Jaume Pahissa i Laporta.[4]
Publicacions
El primer número es va publicar el 24 d'octubre de 1875 i l'article de presentació del qual justificava el nom del setmanari amb el text següent:
| « | Si fossim com els gats, que cahuen sempre de peus, o com los pobres, que cauhen sempre de c...ert modo, o com las donas que cahuen de totas maneras, podriam prescindir d'aquella especie de paracaídas; pero nosaltres som noys y com tenim lo cap molt grós, indici segur de la nostra sabiduria, no podem caurer mes que de cap, y d'aquí la necessitat de provehirnos de La Gorra de Cop.[1] | » |
| — La Redacció, La Gorra de Cop, núm. 1 | ||
_1876.png)
En total, se'n van publicar només 14 números durant 4 mesos i amb un preu de venda obligat de 2 quartos.[4] Degut al seu poc èxit i a la inviabilitat econòmica que comportava,[2] La Gorra de Cop va llançar la seva darrera edició el 29 de gener de 1876.[1]
Actualment se'n troben exemplars digitalitzats de totes les tirades a l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues de la Memòria Digital de Catalunya i se'n conserven en paper a la Biblioteca Nacional de Catalunya.[4][5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Givanel i Mas, Joan. Bibliografia catalana: premsa (Llibre digitalitzat). 1. Institut d'Estudis Catalans, 1931, p. 122.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Moral i Reixach, Sixte «Algunes dades biogràfiques de Josep Verdú i Feliu, Gestus» (PDF). Miscel·lània Penedesenca. Institut d'Estudis Penedesencs [Vilafranca del Penedès], 3, 1980, pàg. 115-129.
- ↑ Termes i Ardèvol, Josep. Història del catalanisme fins al 1923. Pòrtic, 2000. ISBN 9788473066013.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Torrent i Fàbregas, Joan; Tasis i Marca, Rafael. Història de la Premsa Catalana. 2. Barcelona: Bruguera, 1966, p. 274.
- ↑ «Gorra de cop (En línia)» (Web). Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. [Consulta: 18 març 2016].