La claror del juliol
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Vicenç Villatoro i Lamolla |
| Llengua | català |
| Gènere | novel·la |
| Premis | |
| Premis | Premi Ciutat de Palma de novel·la (1996) |
La claror del juliol és una novel·la de l'escriptor, periodista Vicenç Villatoro i Lamolla, publicada l'any 1997. L'any 1996 va guanyar el premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la.[1]
Argument[modifica]
La novel·la explica detalladament la relació de tres joves –Salvador, Joan Lluís i Rosa– durant onze anys, durant el període que va de 1928 a 1939 en una illa mediterrània amb elements paisatgístics i històrics de Mallorca i de Menorca. En Joan Lluís Cardona, hereu d'una família aristòcrata i el seu amic Salvador Marquès, d'origen obrer i immigrant coneixen Rosa Agullò a Favinyana, la finca de la adinerada família de la noia.[2] Al llarg del temps es va estrenyent l'amistat i es desenvolupen les ideologies contemporànies, com el feixisme, el comunisme, l'anarquisme. La República i la Guerra Civil condicionarà els seus destins.[1][3]
| « | Només em recordo feliç als estius de Favinyana. Tot el que tinc, tot el que he estat, té la claror del juliol damunt de la casa de la Rosa i damunt del mar del fons. Potser això no vol dir res. També a Favinyana vaig conèixer la mort i la destrucció, l'esfondrament de tot, el buit que en resta després. Potser ara tot es barreja. No ho sé. | » |
| — Vicenç Villatoro, La claror del juliol | ||
Anàlisi de l'obra[modifica]
Villatoro no escriu una novel·la d'ideologies, sino sobre com les ideologies poden superar el caràcter i les intencions de les persones, una reflexió sobre les relacions entre la vida i la ideologia. Estructuralment, la veu narrativa la porta Joan Lluís, qui explica la història l'any 1947 quan ha sortir de la presó franquista. Una obra amb una cura exquisida pels detalls i les descripcions, explica com els discursos ideològics s'infiltren en les relacions sentimentals dels personatges.[1][3]
Premis[modifica]
- Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la (1996). Es va presentar al prima amb el títol Encalçar el vent.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «La claror del juliol». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Pla i Arxé, Ramon «L'implacable pas del temps». El Temps, 11-02-2020, pàg. 56.
- ↑ 3,0 3,1 Isern, Joan Josep «La meva crítica de "La claror del juliol", de Vicenç Villatoro». Avui (Suplement de Cultura), 15-05-1997.
- ↑ «Premis | Associació d'Escriptors en Llengua Catalana». [Consulta: 18 abril 2020].