Lapscheurse Gat

Infotaula de geografia físicaLapscheurse Gat
Imatge
El Lapscheurse Gat vist des de la resclosa Blauwe Sluis
TipusPriel i canal de desguàs Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaSluis (Països Baixos) i Damme (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióStierskreek Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaZelanda (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSluis Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLapscheure Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 17′ 00″ N, 3° 22′ 55″ E / 51.2834°N,3.3819°E / 51.2834; 3.3819
51° 18′ 17″ N, 3° 22′ 48″ E / 51.3048°N,3.38°E / 51.3048; 3.38
Afluent
Activitat
Creació1583 Modifica el valor a Wikidata

El Lapscheurse Gat són les restes d'un antic braç de mar a la frontera belgo-neerlandesa que es va crear per la maror ciclònica del 1583 com un braç lateral de l'Zwin, després que les forces dels geuzen, els insurrectes protestants que es rebel·lien contra l'intolerància religiosa del sobirà espanyol, van trencar el pas als mercenaris espanyols en obrir uns dics per impedir l'avenç de l'enemic.[1] Va esdevenir la frontera de facto entre els Països Baixos espanyols i la república de les Set Províncies Unides. El 1839 va ser reconeguda com la frontera de iure entre Bèlgica i els Països Baixos.

La Resclosa Blava

El seu nom significa literalment «forat (al dic) de Lapscheure», el poble veï que per més de tres quarts del seu territori va ser inundat i destruït per la força de la natura i l'estultícia dels humans. A la maror de 1591 un segon dic van trencar-se i el braç es va prolongar fins a Middelburg, amb quatre braços més: el Papenkreek, Meulekreek i Stierskreek i Verloren Kreek.

A poc a poc, el braç va ser polderitzat. El 1739 es va tallar la connexió directe amb el mar, el primer dic es va trencar fins que el 1747 s'en va construir un de nou. El 1746, sota el règim austríac dels Països Baixos meridionals es va construir la resclosa de desguàs Blauwe Sluis (resclosa blava).[2] El 1830, a la revolució belga, els neerlandesos com a represàlia van tancar la resclosa del seu costat de la frontera, el que va causar molts problemes de desguàs per als pòlders a l'entorn de Lapscheure i Damme. Des del 1843 es va excavar el Leopoldkanaal per poder desguassar directament al mar del Nord sense passar pels Països Baixos. La resclosa Blauwe Sluis va ser llistada com a monument el 1976 i restaurada.[3][4]

Referències[modifica]

  1. Crois, Roger «2. Een 'Caerte Figuratif' van het Lapscheurse Gat» (en neerlandès). Rond de poldertorens, 3, 1975, pàg. 145-148.
  2. Vermeersch, Antoine «Watermiserie aan de blauwe sluis» (en neerlandès). Rond de poldertorens, 4, 1962, pàg. 155-157.
  3. «Sluis De Blauwe Sluis» (en neerlandès). Agentschap Onroerend Erfgoed, 2016. [Consulta: 4 juny 2018].
  4. «Blauwe Sluis» (en neerlandès). Ajuntament de la ciutat de Damme, s.d. [Consulta: 4 juny 2018].