Les primaveres i les tardors
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Baltasar Porcel i Pujol |
| Llengua | català |
| Publicació | 1986 |
| Gènere | novel·la |
| Premis | |
| Premis | Premi Sant Jordi de novel·la (1986) Premi Joan Crexells de narrativa (1987) |
Les primaveres i les tardors és una novel·la de Baltasar Porcel, publicada l'any 1986.
Representa el retorn al mite d'Andratx, encetat per Cavalls cap a la fosca, [1] com a mitificació de l'experiència de maduresa de l'escriptor i de retrobament amb ell mateix després d'haver viscut una etapa de grans viatges per Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord.[2] Segons Melcior Comes, de l'estil en destaca la cura pel llenguatge, que “és poètic i busca la sensualitat” i manté una “ebullició” contínua.[3]
Argument[modifica]
La família Taltavull es reuneix en un sopar per celebrar la nit de Nadal. Al voltant de la taula hi ha un munt de personatges que comparteixen el passat i el present familiar i les seves experiències personals vitals.[3]
L'argument focalitza la trobada de quatre generacions de Taltavull en el casal familiar durant el sopar de Nadal.[2] Comença el capvespre de la vigília de Nadal i s'acaba a l'alba de l'endemà i marca un espai exterior que va de la inclemència a la serenor i que en part es contraposa i en part metaforitza l'espai interior de la casa presidit per la llar. La fosca de la nit afavoreix la introspecció i aquesta porta a la llum de la revelació.[2] La sòlida estructura social de la família facilita la relació dels personatges i permet a l'autor d'integrar en el relat personatges de diferents edats, ideologies i coneixements. El tema central gira entorn de la confiança que té l'autor en l'ésser humà, que projecta dins el cicle etern del pas del temps. Un objectiu que es desprèn de les històries, els pensaments, els records, els desigs i les insatisfaccions sobre els quals dialoguen o es capfiquen els diferents membres de la família Taltavull i a través dels quals es pot percebre el que ha estat o no la seva vida. És una novel·la coral que porta a l'exultació de la persona humana, vista des de diverses òptiques i registres.[2]
Premis[modifica]
Li fou atorgat el premi Sant Jordi (1986), el premi Crexells (1986) i el premi literatura catalana de la Generalitat (1986).[2]
Referències[modifica]
- ↑ Francesc Borrull. «Baltasar Porcel en l'impermeable mercat editorial nord-americà : crònica i anàlisi de les traduccions de Cavalls cap a la fosca i Les primaveres i les tardors a l'anglès» p. 80, 04-07-2016. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Les primaveres i les tardors». Diccionari de la literatura catalana. Enciclopèdia.cat. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «El vitalisme tràgic de Porcel». Ara.cat, 15-09-2014. [Consulta: 16 abril 2020].