Lester R. Ford
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Lester Randolph Ford  25 octubre 1886 Rich Hill (Missouri) |
| Mort | 11 novembre 1967 (81 anys) Charlottesville (Virgínia) |
| Sepultura | Forest Park Lawndale cemetery, Section I 29° 43′ 12″ N, 95° 18′ 18″ O / 29.71999931°N,95.30500031°O |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Harvard (1912–1913) Universitat de l'Estat de Missouri (–1912) |
| Tesi acadèmica | Rational approximations to irrational complex numbers (1917 ) |
| Director de tesi | Maxime Bôcher |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat d'Edimburg (1914–) Universitat Rice Armour Institute of Technology |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Edwin Beckenbach i Paul Klein Rees (en)  |
| Família | |
| Cònjuge | Marguerite Eleanor John |
| Fills | L. R. Ford, Jr. |
 | |
Lester R. Ford (Rich Hill, 25 d'octubre de 1886 - Charlottesville, 11 de novembre de 1967) va ser un matemàtic estatunidenc. Va estudiar a l'Escola Normal i a la universitat Estatal de Missouri. Després va estudiar amb Maxime Bôcher a la universitat Harvard, en la qual va obtenir el màster el 1913. L'any següent es va traslladar a Escòcia on va ser professor júnior de la universitat d'Edimburg.[1] El 1919, en acabar la Primera Guerra Mundial va publicar un tractat de matemàtiques elementals per a artillers, que va ser molt utilitzat pels cadets militars durant molt de temps. Contenia nocions d'aritmètica, àlgebra, geometria, trigonometria, coordenades, mètodes d'aproximació i ajudes pel càlcul.[2] Poc després, va ser contractat com a professor del Rice Institute de Houston (Texas) (actual universitat de Rice),[3] on va romandre fins a finals dels anys 1930's en que va passar al Armour Institute of Technology, que poc temps després es va convertir en el Institut de Tecnologia d'Illinois. Des de 1942 fins a 1946, en plena guerra mundial, va ser editor de la revista American Mathematical Monthly i els dos anys següents va presidir la Mathematical Association of America. Ford és recordat per dos llibres de text que van tenir àmplia difusió: Automorphic Functions (1929) i Differential equations (1933). També va ser l'introductor el 1938 dels cercles de Ford,[4][5] que, estudiats en profunditat, proporcionen una excel·lent visualització dels nombres transfinits.[6]
Referències[modifica]
- ↑ Aubin i Goldstein, 2014, p. 12.
- ↑ Aubin i Goldstein, 2014, p. 31.
- ↑ Parshall i Rowe, 1994, p. 437.
- ↑ Athreya et al., 2014, p. 1.
- ↑ Chaubey, Malik i Zaharescu, 2015, p. 906.
- ↑ Pickover, 2009, p. 376.
Bibliografia[modifica]
- Athreya, Jayadev; Chaubey, Sneha; Malik, Amita; Zaharescu, Alexandru «Geometry of Farey-Ford polygons» (en anglès). arXiv, 2014, pàg. 1-14.
- Aubin, David; Goldstein, Catherine. «Placing World War I in the History of Mathematics». A: David Aubin, Catherine Goldstein (eds.). The War of Guns and Mathematics (en anglès). American Mathematical Society, 2014, p. 1-56. ISBN 978-1-4704-1469-6.
- Chaubey, Sneha; Malik, Amita; Zaharescu, Alexandru «k-Moments of distances between centers of Ford circles» (en anglès). Journal of Mathematical Analysis and Applications, Vol. 422, Num. 2, 2015, pàg. 906-919. DOI: 10.1016/j.jmaa.2014.09.007. ISSN: 0022-247X.
- Parshall, Karen Hunger; Rowe, David E. The Emergence of the American Mathematical Research Community, 1876-1900 (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-9004-2.
- Pickover, Clifford A.; Goldstein, Catherine. The Math Book: From Pythagoras to the 57th Dimension (en anglès). Sterling Publishing, 2009. ISBN 978-1-4027-5796-9.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Lester R. Ford» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Lester Randolph Ford, 1947-1948 MAA President». Mathematical Association of America. [Consulta: 6 juliol 2020]. (anglès)