Maxime Bôcher
Maxime Bôcher (Boston, 28 d'agost de 1867 - Cambridge, 12 de setembre de 1918) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i obra[modifica]
Quan va néixer Bôcher, el seu pare, Ferdinand, d'ascendència francesa, era professor de llengües modernes al MIT i el 1872 va passar a ser professor de francès a la universitat Harvard.[1] El jove Bôcher va créixer en un ambient familiar molt culte i amb fortes arrels a França i Nova Anglaterra.[2] El 1883 va ingressar a la universitat Harvard en la qual es va graduar el 1889, obtenint diverses beques que li van permetre acabar els seus estudis a la universitat de Göttingen, en la qual es va doctorar el 1891 sota la direcció de Felix Klein. En aquesta universitat alemanya va coincidir amb el seu compatriota William Fogg Osgood,[3] amb qui desenvoluparia tota la seva carrera acadèmica. També a Göttingen va conèixer i es va casar amb Marie Niemann amb qui va tenir tres fills.[4]
El 1891 va iniciar la seva carrera acadèmica com a professor de matemàtiques a la universitat Harvard.[5] Durant la dècada següent, ell i el seu amic Osgood va conduir el desenvolupament del departament de matemàtiques de Harvard fins a convertir-lo en un grup capdavanter en l'anàlisi real i complexa.[6] A més, Bôcher va ser escollit membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units el 1909 i president de l'American Mathematical Society els anys 1909-1910, fundant i sent el primer editor dels Transactions de la societat.[7] El 1923, l'American Mathematical Society va establir un premi tri-anual en anàlisi matemàtica que porta el seu nom en el seu honor.
A partir de l'hivern de 1913-1914 la seva salut va empitjorar notablement i li mancaven les forces pels quefers diaris.[8]
La seva obra fonamental es compon d'una vintena d'articles i de dos llibres de text:[9] Introduction to Higher Algebra (Introducció a l'àlgebra avançada) (1907) i Introduction to the Study of Integral Equations (Introducció al estudi de les equacions integrals) (1913).
Referències[modifica]
- ↑ Batterson, 2009, p. 920.
- ↑ Parshall i Rowe, 1994, p. 207.
- ↑ Batterson, 2009, p. 921.
- ↑ Osgood, 2002, p. 4.
- ↑ Osgood, 2002, p. 10.
- ↑ Parshall i Rowe, 1994, p. 264.
- ↑ Chang, 2011, p. 426.
- ↑ Osgood, 2002, p. 6.
- ↑ Osgood, 2002, p. 21-23.
Bibliografia[modifica]
- Batterson, Steve «Bôcher, Osgood, and the Ascendance of American Mathematics at Harvard» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 56, Num. 8, 2009, pàg. 916-928. ISSN: 1088-9477.
- Birkhoff, George D. «The scientific work of Maxime Bôcher» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 25, Num. 8, 1919, pàg. 197-215. DOI: 10.1090/S0002-9904-1919-03172-3. ISSN: 0002-9904.
- Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1.
- Parshall, Karen Hunger; Rowe, David E. The Emergence of the American Mathematical Research Community (en anglès). American Mathematical Society, 1994. ISBN 0-8218-9004-2.
- Osgood, William F. «Maxime Bôcher (1867-1918)» (en anglès). Biographical Memoirs of the National Academy of Sciences, 2002, pàg. 2-23. ISSN: 0077-2933.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Maxime Bôcher» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Eisele, Carolyn. «Bôcher, Maxime». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 maig 2019]. (anglès)
- McKenna, Amy. «Maxime Bôcher». Encyclopædia Britannica, 2007. [Consulta: 2 maig 2019]. (anglès)
- «Maxime Bôcher. President, 1909-1910». American Mathematical Society. [Consulta: 2 maig 2019]. (anglès)