Joseph Walsh

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoseph Walsh

Walsh (dreta, darrera) el 1932 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Joseph Leonard Walsh Modifica el valor a Wikidata
21 setembre 1895 Modifica el valor a Wikidata
Washington DC Modifica el valor a Wikidata
Mort6 desembre 1973 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
College Park (Maryland) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri nacional d'Arlington, Sec. 6 Num. 9770-NH 38° 52′ 31″ N, 77° 04′ 11″ O / 38.875271°N,77.069758°O / 38.875271; -77.069758 Modifica el valor a Wikidata
President Societat Americana de Matemàtiques
1949 – 1950
← Einar HilleJohn von Neumann → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París (1920–1921)
Universitat Harvard (1919–1920)
Universitat de Wisconsin-Madison (1916–1917)
Universitat Harvard (1913–1916)
Universitat de Colúmbia (1912–1913)
Baltimore Polytechnic Institute (1908–1912) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaOn the Location of the Roots of the Jacobian of Two Binary Forms, and of the Derivative of a Rational Function  (1920 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiMaxime Bôcher i George Birkhoff Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i anàlisi matemàtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Maryland (1966–1973)
Universitat Harvard (1946–1966)
Marina dels Estats Units d'Amèrica (1942–1946)
Universitat Harvard (1921–1942)
Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica (1917–1919) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralRichard Varga, Joseph Doob, Morris Marden, Yu-Cheng Shen, Maurice Haskell Heins, Edward B. Saff, Henry Landau, Floyd Ulrich, John Hamilton Curtiss, Donald J. Newman, Theodore J. Rivin, Jerry Fields, Mishael Zedek, Ivan Hershner Jr., Helen Nickerson, Isaac Block, Edwin Nilson, Jaqueline Evans, Lawrence Rosenfeld, Alan Kay, Abraham Spitzbart, Zehman Mosesson, Walter Sewell, Cecil Holmes, Orin Farrell, Helen Russell, Vincent Williams, Dorothy Shaffer, Victor Manuel Manjarrez, Marvin Ortel i Helen Elliott Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAline Natalie Burgess (1931)
Elizabeth Cheney Strayhorn (1946)
ParesJohn Leonard Walsh i Sallie Ellicott Jones

Find a Grave: 49333063 Modifica el valor a Wikidata

Joseph Walsh (Washington DC, 21 de setembre de 1895 - College Park, 6 de desembre de 1973) va ser un matemàtic nord-americà que va treballar principalment en el camp de l'anàlisi matemàtica. La funció de Walsh i el codi de Walsh - Hadamard porten el seu nom. El teorema de coincidència de Grace - Walsh - Szegő és molt important en l'estudi de la localització de les arrels de polinomis multivariants.[1][2]

El 1936 va ser membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències i des de 1949 fins a 1951 va ser president de la Societat Americana de Matemàtiques. En total, va publicar 279 articles de recerca i set llibres i va dirigir 31 estudiants de doctorat.

La major part de la seva carrera professional la va fer a la Universitat Harvard. Com a estudiant es va graduar el 1916 i es va doctorar el 1920. Va començar a treballar com a professor de Harvard i el 1935 ja va ser professor a temps complet.

Amb dues beques diferents que va poder estudiar a París amb Paul Montel (1920 - 1921) i a Múnic amb Constantin Carathéodory (1925 - 1926). De 1937 a 1942 va exercir com a director del seu departament a Harvard.

Durant la Segona Guerra Mundial va servir com a oficial en la marina dels Estats Units i va ser ascendit a capità al final de la guerra. Després del seu retir de la Universitat Harvard, el 1966, va acceptar un lloc a la Universitat de Maryland, on va seguir treballant fins a uns pocs mesos abans de la seva mort.

Aportacions Científiques[modifica]

Artícles[modifica]

  • J. L. Walsh. "Notes on the location of the critical points of Green's function". Bull. Amer. Math. Soc. 39 (10) 775–782. 1936. DOI:10.1090/S0002-9904-1933-05736-1.
  • J.. L. Walsh; T. S. Motzkin. "On the derivative of a polynomial and Chebyshev approximation". Proc. Amer. Math. Soc. 4 (1) 76–87. 1953. DOI:10.1090/s0002-9939-1953-0060640-x.
  • J. L. Walsh; J. P. Evans. "On the location of the zeros of certain orthogonal functions". Proc. Amer. Math. Soc. 7 (6) 1085–1090. 1956. DOI:10.1090/s0002-9939-1956-0083550-3.
  • J. L. Walsh; L. Rosenfeld. "On the boundary behavior of a conformal map". Trans. Amer. Math. Soc. 81 (1) 49–73. 1956. DOI:10.1090/s0002-9947-1956-0076037-x.
  • J. L. Walsh. "A generalization of Fejér's principle concerning the zeros of extremal polynomials". Proc. Amer. Math. Soc. 14 (1) 44–57. 1963. DOI:10.1090/s0002-9939-1963-0150270-x.
  • J. L. Walsh; J. H. Ahlberg; E. N. Nilson. "Fundamental properties of generalized splines". Proc Natl Acad Sci U S A 52 (6) 1412–1419. 1964. DOI:10.1073/pnas.52.6.1412.
  • J. L. Walsh; J. H. Ahlberg; E. N. Nilson. "Convergence properties of generalized splines". Proc Natl Acad Sci U S A 54 (2) 344–350. 1965. DOI:10.1073/pnas.54.2.344.
  • J. L. Walsh; J. H. Ahlberg; E. N. Nilson. "Complex cubic splines". Trans. Amer. Math. Soc. 129 (3) 391–413. 1967. DOI:10.1090/s0002-9947-1967-0217484-x

Llibres[modifica]

J. L. Walsh. “Interpolation and Approximation by rational functions in the complex domain” AMS Colloquium Publications (5th Ed 1969)[3]

J. L. Walsh. “The Location of critical points of analytic and harmonic functions” AMS Colloquium Publications 1950

J. L. Walsh; J. H. Ahlberg; E. N. Nilson: “The theory of Splines and their Applications” Academic Press 1967, ISBN 0-12-044750-9

Altres enllaços[modifica]

Referències[modifica]

  1. Brändén, P.; Wagner, D. G. «A Converse to the Grace - Walsh- Szegö Theorem», 18-09-2008.
  2. Van Vleck, E. B «On the location of roots of polynomials and entire functions». Bulletin of the American Mathematical Society, 35, (5), 1929, pàg. 643–683. DOI: 10.1090/s0002-9904-1929-04794-3.
  3. Szegő, G. «Walsh on Approximations». Bulletin of the American Mathematical Society, 42, (9, Part 1), 1936, pàg. 604–607. DOI: 10.1090/S0002-9904-1936-06359-7.