Constantin Carathéodory

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Constantin Carathéodory
Fotografia de Constantin Carathéodory, probablement de començaments del segle XX.
Fotografia de Constantin Carathéodory, probablement de començaments del segle XX.
Naixement 13 de setembre de 1873
Berlín
Mort 2 de febrer de 1950 (als 76 anys)
Munich
Nacionalitat Grega
Camp Matemàtiques
Institucions Universitat de Munic
Universitat Jònica d'Esmirna
Universitat Universitat de Göttingen
Assessorament acadèmic   Hermann Minkowski
Estudiants doctorals   Erich Bessel-Hagen
Hans Rademacher
Ernst Peschl
Treball(s) Teorema de Carathéodory
Conjectura de Carathéodory
Influències de David Hilbert
Felix Klein
Premis importants Museu Καραθεοδωρής a Komotini (Grècia).

Constantin Carathéodory va ser un matemàtic grec que va teballar, sobretot, a Alemanya la primera meitat del segle XX.


Vida[modifica | modifica el codi]

El pare de Carathéodory, Stefanos, era un grec fanariota que havia estudiat Dret a Berlín i que treballava com a diplomàtic per l'Imperi Otomà. Constantin va néixer a Berlín, quan el seu pare era l'ambaixador otomà en aquesta ciutat. La seva mare, Despina Petrocochino, pertanyia a una rica família de comerciants grecs que s'havia establert a Marsella segles abans, però que, amb la independència de Grècia el 1832, havien retornat al seu país.

Els anys 1874 i 1875 la família va viure a Constantinopla, on vivien els avis paterns. L'any 1975, el pare és nomenat ambaixador a Brussel·les, on naixerà la seva germana Loulia. La seva mare, Despina, va morir amb només vint-i-vuit anys, i l'educació de Constantin i Loulia queda en mans de la seva àvia materna i d'una dida alemanya. Els nens parlen amb normalitat grec, francès i alemany.

Constantin és enviat a una escola privada a Vanderstock el 1881, però només hi romandrà dos anys. El 1886 ingressa al Athénée Royal d'Ixelles on finalitza els seus estudis secundaris el 1891. De 1891 a 1895 estudia a l'École Militaire de Belgique, una escola d'enginyeria, seguint els passos de molts altres membres de la família,[1]

L'esclat de la primera guerra greco-turca, desperta en Carathéodory els seus primers sentiments nacionalistes grecs, mentre bona part de la seva família continua al servei del sultà otomà, com per exemple el seu futur sogre.[2] L'any 1897 el dedica a viatjar per diverses ciutats europees, amb la sort de que li ofereixen a Londres un lloc de treball en el servei colonial britànic. Fins al 1900 estarà a Egipte construint pantans en molt males condicions higièniques i saludables. Continua estudiant pel seu compte matemàtiques.

L'any 1900, contra el parer de la seva família,[3] decideix dedicar-se exclusivament a les matemàtiques i es trasllada a Berlín per seguir estudis sota la direccio de H.A. Schwarz. Atret pel prestigi de Göttingen, ingressa a la Universitat de Göttingen el 1902 on obtindrà el seu doctorat el 1904 sota la direcció de Hermann Minkowski amb una tesi sobre càlcul de variacions (Über die diskontinuierlichen Lösungen in der Variationsrechnung (Solucions discontínues en el càlcul de variacions)). A Göttingen es trobarà en el centre d'un selecte grup de joves matemàtics, del que ell serà un dels seus membres més populars per la seva natura aristocràtica i la seva aura hel·lènica.[4] Les influències sobre els seus estudis de Hilbert i, sobretot, de Klein seran considerables.

L'any següent, presenta la seva tesi d'habilitació per a la docència a la mateixa universitat a proposta de Hilbert, ja que incompleix els terminis establerts entre tesi i habilitació. Serà professor a Göttingen fins al 1908 i establirà una forta amistat amb Ernst Zermelo, que durarà tota la vida.[5] El 1908 és nomenat professor a la Universitat de Bonn on treballarà sobre els fonaments axiomàtics de la termodinàmica.

El 1909 es casa amb Eufrosine Carathéodory, una familiar seva que reforça les seves arrels fanariotes. A Bonn només s'hi està un any i, després de passar per les universitats de Hanover i Breslau, retorna a Göttingen el 1913 on romandrà fins al final de la Primera Guerra Mundial en que es traslladarà a Berlín. En aquesta època serà també editor de Mathematische Annalen.

L'any 1920, el govern grec decideix crear una universitat a Esmirna (l'actual Izmir, avui a Turquia), i el nomena catedràtic de Matemàtiques d'aquesta nova Universitat, de la que també en serà el seu principal organitzador. Però Esmirna serà ocupada per les forces turques el 1922, durant la segona guerra greco-turca i la Universitat Jònica d'Esmirna no passarà mai de ser un projecte. Carathéodory pot fugir a Atenes on serà professor fins al 1924.

L'any 1924 és nomenat catedratic de la Universitat de Munic en substitució del retirat Ferdinand von Lindemann, ciutat a la que restarà fins al final dels seus dies.

Obra[modifica | modifica el codi]

L'obra de Carathéodory es va desenvolupar en tres camps diferents:

  1. El càlcul de variacions, la teoria dels màxims i mínims de les curves. Es va interessar particularment en les seves aplicacions a la óptica geométrica.
  2. La teoria de les funcions.
  3. La teoria de la mesura i de les funcions reals.

La seva obra completa es va publicar en cinc volums a Munic entre 1954 i 1957 amb el títol de Gesammelte mathematische Schriften.

Les seves principals obres són:

  • Vorlesungen über reelle Funktionen, Leipzig, 1918.
  • Conformal Representation, Cambridge, 1932.
  • Variationsrechnung and partielle Differentialgleichungen erster Ordnung, Leipzig, 1935.
  • Geometrische Optik, Berlin, 1937.
  • Reelle Funktionen, Leipzig, 1939.
  • Funktionentheorie, Basilea, 1950.
  • Mass and Integral and ihre Algebraisierung, Basilea, 1956.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Geōrgiadou, pàgines 10 i 11.
  2. Geōrgiadou, pàgina 13.
  3. Geōrgiadou, pàgina 19.
  4. Geōrgiadou, pàgina 26.
  5. Geōrgiadou, pàgina 42.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constantin Carathéodory Modifica l'enllaç a Wikidata