René de Possel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
René de Possel
Al fons, René de Possel. (Oberwolfach, 1961).
Al fons, René de Possel. (Oberwolfach, 1961).
Naixement 7 de febrer de 1905
Marsella, França
Mort 26 de febrer de 1974 (als 69 anys)
París, França
Residència França
Nacionalitat Francesa
Camp Matemàtiques
Institucions Universitat d’Alger
Universitat de París
Institut Blaise Pascal del CNRS
Alma mater École Normale Supérieure
Estudiants de doctorat   Roland Fraïssé
Treball(s) OCR

René de Possel va ser un matemàtic francès.

Vida[modifica | modifica el codi]

Nascut a Marsella, on el seu pare era magistrat, cursa en aquesta ciutat els seus estudis secundaris. El 1923 ingressa a l’ENS, i obté el seu graduat en matemàtiques l’any 1927. Durant els anys següents fa estances a les universitats de Munich, Goettingen i Berlin. En els anys 1931 i 1932 publica alguns articles de Topologia.

El 1933 publica la seve tesi doctoral: Sur l'existence de prolongements conformes de certaines surfaces de Riemann. El 1935 s’integra en el grup fundador de N. Bourbaki, però les seves diferències, personals i metodològiques,[1] amb el grup, el porten a abandonar-lo el 1937 quan André Weil es casa amb la seva ex-dona, Eveline.[2]

L’agost de 1935 es torna a cassar amb Yvonne Liberati, amb qui tindrà tres fills. L’any següent publica un important llibre sobre Teoria de jocs.

El 1941 es trasllada a Alger on ocuparà la càtedra d’Anàlisi matemàtica. Durant la seva estança a Alger, que durarà fins al 1959, treballarà en exposició matemàtica rigorosa de la mecànica, amb e seu col·lega Marcel Brelot. El 1960, a instàncies del seu ex.company de N. Bourbaki, Jean Coulomb, aleshores director del CNRS, accepta el lloc de director del Institut Blaise Pascal del CNRS, per a dedicar-se a l’anàlisi numèrica. Des d’aquesta posició serà un dels matemàtics i físics que crearan els primers instituts de disseny de computadors.

Els seus treballs en Reconeixement òptic de caràcters OCR seran pioners.[3]

Principals Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1933. Sur l'existence de prolongements conformes de certaines surfaces de Riemann
  • 1935. Sur la théorie mathématique des jeux de hasard et de réflexion.
  • 1939. Sur la représentation conforme d'un domaine à connexion infinie sur un domaine à fentes parallèles
  • 1946. Initiation à la topologie

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aczel, pàgina 115.
  2. Mashaal, pàgina 35.
  3. Jamati, pàgina 16.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]