Literatura catalana contemporània

Literatura catalana contemporània

Tipus	assaig

Retrat de Joan Fuster per Josep Pla-Narbona

Literatura catalana contemporània és un llibre d'assaig històric de Joan Fuster i Ortells, publicat el 1972. L'obra dibuixa d'una manera profunda i perspicaç un panorama de la literatura catalana contemporània. Es tracta de la primera aportació crítica i històrica de la literatura que abraça des del modernisme fins a la dècada del 1960.

A partir d'uns plantejaments, d'uns interrogants, d'una anàlisi penetrant, tota història literària, lingüística o social té inserida una resposta ideològica. L'obra s'ha convertit en un manual de consulta obligatòria tant per als estudiosos com per al públic en general. S'ha reeditat nombroses vegades. El llibre incorpora una àmplia bibliografia feta per Ramon Pla i Arxé. Rebé el premi Crítica Serra d'Or d'assaig (1973). Té una traducció al castellà (1975).

Contingut de l'obra

Fuster, com en altres estudis d'altres períodes, remarca des del primer moment que no és el treball d'un especialista, sinó les notes d'un «simple lector». Un lector força agut. L'estudi és ple d'observacions i d'anàlisis crítiques i obre un ventall de propostes d'investigació per a futurs estudiosos. Un factor que caracteritza el seu estil i l'allunya dels especialistes és la provocació intel·lectual i l'amenitat de les opinions. El llibre originàriament fou l'aportació inèdita a la Historia de las literaturas hispánicas dirigida per Guillem Díaz-Plaja.

L'obra s'estructura en tres grans apartats: La fi de segle (1890-1910), La plenitud del Nou-cents (1911-1931) i Uns anys decisius (1931-1961). Els estudis de Fuster sobre la història cultural, literària i lingüística com aquest han tingut una gran importància en la delimitació de nous camps de treball i de discussió, tot i que han estat duts a terme des de fora dels àmbits acadèmics. Aquesta obra, escrita amb una àgil fórmula interpretativa, que no exclou ni el rigor ni la informació, està tan plena d'intuïció com lliure d'erudició academicista. En cap moment l'escriptor es priva d'opinar sobre l'obra d'un altre creador, amb aquell punyent exercici de crítica, sigui d'un clàssic català o d'un autor del cànon universal.

«	[El modernisme] En aquell petit món heterogeni i contradictori, pràcticament només s'hi destaquen, com a evidència més o menys compartida per a la majoria, l'allunyament i fins i tot l'aversió respecte al "naturalisme positivista" i, és clar, respecte als pressupòsits filosòfics que l'inspiraven.	»
— Joan Fuster, Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial Edicions catalanes.