Liudmila Rudenko

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Liudmila Rudenko
Naixement Liudmila Vladimirovna Rudenko
Людми́ла Влади́мировна Руде́нко
Людмила Володимирівна Руденко
27 de juliol de 1904
Lubny, Poltava, Imperi Rus (actualment Ucraïna)
Defunció 4 de març de 1986 (als 81 anys)
Leningrad, Unió Soviètica
Nacionalitat Unió Soviètica Unió Soviètica
Ocupació Jugadora d'escacs
Títol II Campiona del món d'escacs (1950-53
Mestre Internacional (1950)
Gran Mestre Femení (1976)
Campiona femenina de la Unió Soviètica (1952)

Liudmila Vladimirovna Rudenko (rus: Людми́ла Влади́мировна Руде́нко, ucraïnès: Людмила Володимирівна Руденко; 27 de juliol de 19044 de març de 1986) fou una jugadora d'escacs soviètica, la segona Campiona del món d'escacs, entre 1950 i 1953. Obtingué de la FIDE els títols de Mestre Internacional (fou la primera dona en obtenir aquest títol) i el de Mestre Internacional Femení el 1950, i el de Gran Mestre Femení el 1976. El 1952 fou campiona femenina de la Unió Soviètica el 1952.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda a Lubny, a la regió ucraïnesa de Poltava, llavors dins l'Imperi rus, el seu pare la va ensenyar a jugar als escacs a 10 anys d'edat, tot i que llavors el seu primer interès era la natació. Acabada l'escola, va anar a viure a Odessa on es va llicenciar en econòmiques. Rudenko va esdevenir la campiona d'Odessa de natació en els 400m braça. El 1925, era campiona ucraïnesa de l'especialitat, i els escacs romanien com una simple afició

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

Rudenko va començar a jugar als escacs de competició el 1925 després que anés a viure a Moscou. el 1928, va guanyar el campionat de Moscou femení. A continuació va anar a viure a Leningrad on es va casar amb el científic Lev Davidovitx Goldstein; el 1931 varen tenir un fill. A Leningrad el 1929 va començar a entrenar-se amb el Mestre Piotr Romanovski.[1] Va guanyar el campionat femení de Leningrad tres cops, però no assoliria el cim del escacs internacionals femenins fins que no va tenir al voltant de 40 anys.

Durant la II Guerra Mundial, Rudenko va organitzar un tren per evacuar nens del setge de Leningrad. Més tard descriuria aquest fet com la cosa més important que va arribar a fer en la seva vida. La campiona del món Vera Menchik va morir el 1944 durant un bombardeig aeri, i després de la guerra, l'hivern de 1949–1950 la FIDE va organitzar un torneig a Moscou per determinar la nova campiona del món femenina. Hi varen competir setze dones de dotze països, i les quatre soviètiques ocuparen les quatre primeres posicions. Rudenko va guanyar (amb nou victòries, una derrota, i cinc taules),[2] i va mantenir el títol de campiona del món fins que el va perdre contra Ielizaveta Bíkova el 1953 en el següent cicle pel campionat del món, quan va perdre contra Bíkova per 6–8 (cinc victòries, set derrotes, i dues taules). Després de la guerra, els entrenadors de Rudenko foren Aleksandr Tóluix i Grigori Levenfix.[1]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Graham, John (1987). Women in Chess, Players of the Modern Age. McFarland & Company.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Nota biogràfica de Liudmila Rudenko» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 31 de març de 2014].
  2. «World Chess Championship (Women) 1949-50 Title Tournament» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 24 de febrer de 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Títols
Precedida per:
Vera Menchik, posteriorment vacant

(sense campiona entre 1944–50)

II Campiona del món d'escacs
1950–1953
Succeïda per:
Ielizaveta Bíkova