Lokapala

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article està inacabat.
S'està elaborant per alguns alumnes i forma part del Viquiprojecte:Art Budista 2024.
L'usuari Kowalskyn és l'encarregat de la seva supervisió. Comenteu amb aquest usuari qualsevol canvi a l'article. Plantilla afegida en data: Maig 2024.
Infotaula personatgeLokapala

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat de l'Índia
personatge llegendari Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiabudisme i hinduisme Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

Els lokapalas són els deus que governen les direccions (nord, sud, est i oest). La seva funció és protegir als fidels vinculats amb les direccions que governen. Solen poder comunicar-se amb esperits a la recerca de la seva ajuda, per això se solen veure a sarcòfags, individualment o en parella. El seu origen es remunta a diverses tradicions de diferents països, això ha provocat una evolució de característiques, atributs i noms diferents.

La seva descripció té diferents significats segons el seu context religiós. En l'hinduisme el lokapāla es refereix als guardians de les direccions, associats amb els punts cardinals. En el Budisme, es refereix als Quatre Reis Celestials.

Bharma sobre una tortuga envoltada pels quatre lokapalas, punts cardinals, del MetropolitanMuseum of art de Nova York

A l'hinduisme[modifica]

A la tradició hindú se'ls denomina Dikpāla[1]. Principalement hi trobem quatre guardians. Fan referència als quatre punts cardinals: Indra, Varuna, Yama i Kubera, guardians nord, sud, est i oest. En aquesta religió el sol és l'energia més important, aquest es posa per l'est, és per aquest motiu que es considera al déu de l'est, Indra, com el més important d'aquests quatre guardians. El déu del sud, Yama, també és un dels més adorats.

Amb el temps aquestes quatre divinitats es van convertir en vuit, conformant els punts cardinals menors, de mode que en total existeixen vuit Dikpāla. Aquests nous que s'afegeixen són Ishana pel Nord-oest, Agni pel Sud-oest, Vaiú pel Nord-est i Nirrti pel Sud-est.

És tradicional representar a aquests déus als temples, es poden representar individualment o en parella. Aquestes representacions solen ser en relleus o escultures, mostrant totes aquestes divinitats amb els seus atributs característics.

Direccions a la tradició Hindú[modifica]
Nom Direcció Astre
Kubera Nord Déu de la fortuna Mercuri
Yama Sud Déu de la justicia i la mort Mart
Indra Est Senyor del cel, déu del temps, el cel, la pluja i les tempestes Sol
Varuna Oest Déu del mar, oceans i la pluja Saturn
Ishana Nord-Oest Déu del naixement, la mort, la resurrecció i el temps Júpiter
Agni Sud-Oest Déu del foc Venus
Vaiú Nord-Est Déu de l'aire Lluna
Nirrti Sud-Est Déu de la mort i la decadència

Al Budisme[modifica]

A la tradició budista es coneixen com Lokapala, els Quatre Reis Celestials o els Quatre Protectors del Dharma. Amb el pas del temps, aquestes quatre divinitats s'hi van sumar més direccions (nord-oest, sud-oest,nord-est i sud-est), per tant, en total la tradició budista està composta per vuit direccions.[2]. Aquests actuen com a guardians del Buda[3] i lluiten contra les amenaçes però al mateix temps també s'encarreguen de vigilar el món. Els seus atributs caracteristics son els d'un guerrer amb armadura i casc militar, també sels reconeix per la barba.

Pintura mural de Vaiśravaṇa a Lamayuru Monastery, Ladakh, India
  1. Vaiśravaṇa: Guardià del Nord i els tresors com déu de la fortuna. Sempre es representa sobre un lleó i una mangosta a la mà esquerra, a l'altra mà subjecta un bastó. També se'l pot representar escopint perles i subjectant una llimona.
  2. Virūpākṣa: Guardià del sud, és fàcil d'identificar per la petita trompa d'elefant que li surt del cap. El seu atribut principal és l'espasa amb què lluitarà contra els enemics.
  3. Dhṛtarāṣṭra: Protector de l'est, és el músic celestial, per aquest motiu un dels seus principals atributs és el llaüt o una flauta travessera.
  4. Virūḍhaka:Guardià de l'oest i protector de les relíquies de Buda. Els seus atributs principals són un reliquiari i una serp que subjecta amb la mà esquerra.


Lokapala, Ming, Tibet, segle XV. Buddhist Art Collection, Palace Museum, Taipei, Taiwan.

Al budisme tibetà, aquestes divinitats apreixen entre els segles XIII i XIV. La majoria de les representacions fan referència a déus de les muntanyes, éssers majestuosos semblant a un dimoni. S'encarreguen de protegir el budisme i a tots els seus fidels. Apareixen al món terrenal quan se'ls invoca per protegir els monestirs o les regions on es practica aquesta religió. Un cop han sigut invocats la seva funció és lluitar i eliminar als enemics. En un primer moment, les representacions dels déus són més humanes però en representacions posteriors es caracteritzen per portar armadura i botes de gran tamany. Al Palace Museum de Taipei a Taiwan, s'hi troba una escultura d'un lokapala amb vestimenta de guerra luxosa amb pedres precioses incrustades. Mostra les botes caracteristiques en les representacions tibetanes d'aquestes divinitats. També crida l'atenció aquesta representació de la divinitat amb un cos no tan estilitzat, sinó més bé gras i un rostre rodó. Model que trobem en altres exemples de lokapala tibetans.[4]

Estatua de Lokapala, Dinastía Tang, Museu de Arte de São Paulo

A la cultura Xinesa cada protector està vinculat a un animal de l'astrologia Xinesa, aquests déus s'encarreguen de portar la pau a la regió i de perseverar el bon clima per un bon conreu a les seves terres. Són fàcils d'identificar perquè sempre es representen amb una vestimenta militar i una arma específica per cada déu. Les representacions d'art d'aquestes divinitats les trobem sobretot en la Dinastia Tang, amb motiu dels contactes amb l'Índia i la ruta de la seda, van fer que hi hagués un gran creixement artístic a la Xina. Això ens aporta un art colorit i expressiu com l'estatueta de terracota ubicada al Birmingham Museum of Art.

Les representacions d'aquests guardians a la cultura japonesa apareixen a temples de Japó. Es representen com a gegants.


Galeria[modifica]

Representació al temple de Siva
Escultura de pedra calcària Lokapala, dinastia Tang. Temple de la cova de Shanxi , Xina
Escultura de porcellana. Palace Museum, Taipei, Taiwan.
Escultura de Virūḍhaka al Museu Capital de Beijing
Escultura de Dhṛtarāṣṭra del temple Renge-in Tanjō-ji, Japó
Escultura de Virūpākṣa,col·lecció del temple Joruriji, dipòsit al Museu Nacional de Tòquio. Període Heian.

Referències[modifica]

  1. ↑ Sheleberger, Eckard. Los dioses de la India, forma. expresión y símbolo. Madrid: ABADA EDITORES. ISBN 84-96258-22-X. 
  2. ↑ Wessels-Mevissen, Corinna. The gods of the directions in Ancient India: origin and early development in art and literature, until c. 1000 A.D (tesi). Berlin: D. Reimer, 2001. ISBN 3496027134. 
  3. ↑ Wolfang Shumann, Hans. Las imágenes del budismo (en castellà). Madrid: ABADA EDITORES, 2007. ISBN 978-84-96258-72-3. 
  4. ↑ «Tibet- Representación de un Lokapala en cobre repujado, siglos XVIII - XIX - Arte asiático - Plazzart». [Consulta: 7 maig 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lokapala&oldid=33480056»