Mabel Purefoy Fitzgerald

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMabel Purefoy Fitzgerald
Biografia
Naixement3 agost 1872 Modifica el valor a Wikidata
Preston Candover (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1973 Modifica el valor a Wikidata (101 anys)
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Nova York
Universitat d'Oxford
Universitat de Cambridge Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFisiologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófisiòloga Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Mabel Purefoy Fitzgerald (Preston Candover, Hampshire, Anglaterra, 3 d'agost de 1872Oxford, 24 d'agost de 1973) va ser una fisiòloga anglesa i patòloga clínica coneguda pel seu treball sobre la fisiologia de la respiració.[1][2] Es va convertir en la segona dona membre de la Societat Americana de Fisiologia el 1913.[3] Va treballar amb molts grans científics en una gran diversitat de camps com la patologia, la immunologia, la gastroenterologia, la fisiologia respiratòria i la neurobiologia. Va publicar un total d'onze articles sobre les seves recerques.[4]

Primers anys i formació[modifica]

Mabel Fitzgerald va ser educada a casa, com se solia fer amb les noies de la classe alta i mitjana en la seva època. El 1895, en morir els seus pares, Mabel Fitzgerald es va traslladar a Oxford amb les seves germanes a casa de la seva àvia, una dona erudita de mentalitat il·lustrada que la va animar a estudiar medicina. Va començar de manera autodidacta l'aprenentatge de química i biologia a partir de llibres, a més d'assistir a classes a la Universitat d'Oxford entre 1896 i 1899, malgrat que llavors les dones no podien arribar a graduar-se.[1] Va continuar els seus estudis a la Universitat de Copenhaguen, la Universitat de Cambridge i la Universitat de Nova York.[5][6]

Recerca científica[modifica]

Fitzgerald va començar a treballar fent recerca amb Francis Gotch, en el departament de fisiologia a Oxford, i la Royal Society li publicà un article.[7] Des de 1904, Fitzgerald va treballar amb John Scott Haldane mesurant la tensió del diòxid de carboni en el pulmó humà.[5] Després d'estudiar les diferències entre persones sanes i malaltes, tots dos van continuar investigant els efectes de l'altitud en la respiració; treball pel qual són més coneguts. Les observacions de Fitzgerald sobre els efectes d'aclimatació en altura de la tensió de diòxid de carboni i hemoglobina continuen sent acceptats avui dia.[1][4]

El 1907, Fitzgerald va obtenir una beca de mobilitat Rockefeller, gràcies a la qual va poder treballar a Nova York i Toronto. El 1911 va participar, juntament amb C. Gordon Douglas i molts altres científics, en una expedició a Colorado dirigida per John Scott Haldane per a investigar la respiració humana en altes altituds.[5][6] Durant l'expedició era l'única dona del viatge i, tot i que no se li va permetre viatjar amb els homes, va poder fer moltes mesures mentre viatjava amb la seva mula per les ciutats mineres de Colorado i per altituds de 6000 a 12500 peus a les muntanyes. Les seves troballes en l'hemoglobina i l'aire alveolar van contribuir en gran manera al coneixement del món sobre la respiració a altituds més altes. Per confirmar els seus resultats l'estiu de 1913, a Carolina del Nord, va fer mesuraments en la respiració i la sang a un total de 43 residents adults seleccionats en tres ubicacions diferents a la cadena sud dels Apalatxes, des del nivell del mar fins a 5000 peus d'altitud.[8][9]

Fitzgerald va tornar al Regne Unit el 1915 per a treballar com a patòloga clínica a la infermeria d'Edimburg, vacant a causa de la Primera Guerra Mundial. No va publicar més articles i es va mantenir al marge de la comunitat de fisiologia, fins i tot després del seu retorn a Oxford el 1930. El 1961, en el centenari del naixement de Haldane, el seu treball va ser redescobert.[5] El 1972, als 100 anys d'edat, va rebre un grau universitari honorífic de la Universitat d'Oxford, 75 anys després d'haver assistit a classes allí.[10] També va ser nomenada membre de la Societat de Fisiologia.[1][11]

Publicacions[modifica]

Les seves publicacions es troben a la Biblioteca Bodleian.[7]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Torrance «FitzGerald, Mabel Purefoy (1872–1973)». Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press. [Consulta: 15 octubre 2013].
  2. Torrance, R W «Mabel's normalcy: Mabel Purefoy FitzGerald and the study of man at altitude». Journal of Medical Biograplly; 7, 1999, pàg. 151-165.
  3. Appel, Toby A.; Cassidy; Tidball «Women in Physiology». A: History of the American Physiological Society. Nova York: Springer, 1987, p. 381–390. DOI 10.1007/978-1-4614-7576-7_14. ISBN 9781461475767. 
  4. 4,0 4,1 Tissot van Patot, Martha. «The science and sagacity of Mabel Purefoy FitzGerald» (en anglès). The Physiological Society. [Consulta: 14 juny 2022].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Marilyn Ogilvie. The Biographical Dictionary of Women in Science: Pioneering Lives from Ancient Times to the Mid-Twentieth Century. Nova York: Routledge, 2000, p. 450–451. ISBN 978-0415920384. 
  6. 6,0 6,1 West, John B. «Centenary of the Anglo-American high-altitude expedition to Pikes Peak». Experimental Physiology, 97, 1, 31-10-2011, pàg. 1–9. DOI: 10.1113/expphysiol.2011.058776. PMID: 21948193.
  7. 7,0 7,1 «The Mabel FitzGerald Archive, or: An extraordinary woman» (en anglès). Archives & Manuscripts at the Bodleian Library, 03-03-2016. [Consulta: 14 juny 2022].
  8. FitzGerald, M. P. «Further observations on the changes in the breathing and the blood at various high altitudes». Proceedings of the Royal Society of London. Series B, Containing Papers of a Biological Character, 88, 602, 1914, pàg. 248–258. DOI: 10.1098/rspb.1914.0072.
  9. Goodman, Martin. «The high-altitude research of Mabel Purefoy FitzGerald, 1911–13». National Library of Medicine. [Consulta: juny 2022].
  10. Pérez Benavente, Rocío. «Mabel Purefoy FitzGerald, la fisióloga que cumplió 100 años esperando su título académico | Vidas científicas». Mujeres con ciencia, 23-08-2018. [Consulta: 3 agost 2020].
  11. «International Women’s Day: Remembering Mabel Purefory Fitzgerald» (en anglès). Biblioteca i arxiu del Royal College of Surgeons of Edinburgh (RCSEd), 06-03-2015. [Consulta: 14 juny 2022].