Manuel Barbado Viejo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juliol 1884  La Cortina (província d'Astúries) |
| Mort | 3 maig 1945 (60 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | psicòleg |
| Membre de | |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Manuel Barbado Viejo (La Cortina, Pola de Lena, Astúries, 17 de juliol 1884 - Madrid, 3 de maig de 1945) fou un religiós i psicòleg asturià, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.
Biografia
Ingressà en 1899 al convent de Zafra de l'Orde dels Predicadors, i després passà a la Casa de l'Ordre a Almagro, on estudià filosofia i teologia, alhora que feia ciències naturals a la Universitat de Madrid i a la Universitat de Sevilla. En 1908 fou ordenat sacerdot.[1]
De 1911 a 1915 va donar classe de teologia i filosofia a l'Escola de l'Orde a Almagro, i de 1915 a 1918 fou professor a l'Escola de Cuevas del Almanzora (Almeria). El 1918 fou enviat al Col·legi Angelicum Roma com a professor de psicologia experimental. Va publicar articles a les revistes Angelicum, Xenia Thomistica, o La Ciencia Tomista sobre psicologia experimental i psicologia racional.
En 1940 fou cridat per les noves autoritats franquistes, que el nomenaren regent de l'Institut Luis Vives de Filosofia i del San José de Calasanz de Pedagogia, annexos al Consell Superior d'Investigacions Científiques.[2] En 942 fou nomenat membre del Consell Nacional d'Educació. El 14 de novembre de 1944 va ingressar a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir el 3 de maig de 1945 i la cerimònia d'enterrament es va fer a l'església del convent de Santo Domingo el Real.[3]
Obres
- Introducción a la Psicología Experimental (1928)
- ¿Cuándo se une el alma al cuerpo? (1943)
Referències
- ↑ Gonzalo Díaz Díaz. Hombres y documentos de la filosofía española. Madrid: CSIC, 1980, p. 503.
- ↑ El padre Barbado y la psicología experimental, per Iñigo Ongay
- ↑ Fotografia del sepeli a europeana.eu
| Precedit per: Miguel Asín Palacios |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 14 1944-1945 |
Succeït per: Enric Pla i Deniel |