Enric Pla i Deniel
  | |
| Nom original | (es) Enrique Pla y Deniel |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (es) Enrique Plá y Deniel 19 desembre 1876 Barcelona |
| Mort | 5 juliol 1968 (91 anys) Toledo (Espanya) |
| Sepultura | Catedral de Toledo |
 Cardenal prevere San Pietro in Montorio | |
| 18 febrer 1946 – 5 juliol 1968 ← Isidre Gomà i Tomàs – Arturo Tabera Araoz → | |
 Procurador a Corts | |
| 16 març 1943 – 1r maig 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946) | |
 Arquebisbe de Toledo | |
| 31 octubre 1941 – 5 juliol 1968 ← Isidre Gomà i Tomàs – Vicent Enrique i Tarancón → Diòcesi: arquebisbat de Toledo | |
| Bisbe de Salamanca | |
| 28 gener 1935 – 31 octubre 1941 ← Francisco Frutos Valiente – Francisco Barbado Viejo → Diòcesi: bisbat de Salamanca | |
 Bisbe d'Àvila | |
| 4 desembre 1918 – 8 gener 1935 ← Joaquín Beltrán y Asensio – Santos Moro Briz → Diòcesi: bisbat d'Àvila | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | bisbe catòlic (1919–), sacerdot catòlic (1900–), polític, teòleg |
| Membre de | |
| Ordenació sacerdotal en el ritu romà | 25 de juliol de 1900 |
| Consagració | 8 de juny de 1919 per Francesco Ragonesi |
| Proclamació cardenalícia | 18 de febrer de 1946 per Pius XII Cardenal Prevere de San Pietro in Montorio |
| Participà en | |
| 19 juny 1963 | conclave de 1963 |
| 11 octubre 1962 | Concili Vaticà II |
| 28 octubre 1958 | Conclave de 1958 |
| Família | |
| Germans | Narcís Pla i Deniel |
Premis | |
 | |
Fiat Voluntas Tua | |
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Enric Pla i Deniel (Barcelona, 19 de desembre de 1876[1] - Toledo, 5 de juliol del 1968) fou un bisbe i cardenal català.
Biografia[modifica]
Fill de Narcís Pla i Masgrau, paleta, natural de Caldes de Malavella, i de Emília Deniel Calonja, de Sant Pere de Roda. Va estudiar al Seminari Conciliar de Barcelona i seguidament a Roma, on es doctorà en Filosofia i Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana. A Roma mateix fou ordenat sacerdot el 25 de juliol de 1900, i hi continuà estudiant a la Pontificia Accademia Romana di San Tommaso d'Aquino fins a doctorar-s'hi en Dret Canònic.[2]
Tornat a Barcelona el 1903, fou professor del seu seminari i canonge de la catedral. Va impulsar i dirigir les revistes "El Social", "Revista Eclesiástica" i "Revista Social".
El 1918 el papa Benet XV el nomenà bisbe d'Àvila, i el 9 de juny de l'any següent, a Barcelona, rebé la consagració episcopal de mans del nunci de la Santa Seu Francesco Ragonesi. President d'Acció Catòlica, va ser un dels impulsors d'Acció Popular en 1931, tot just instaurada la Segona República, com a opció política de les masses catòliques.
Traslladat a la seu episcopal de Salamanca el 28 de gener de 1935, després de la revolta contra el govern de la República s'adherí fervorosament als facciosos. Quan el general Franco va establir el seu govern a la ciutat on Pla era bisbe, li va arribar a cedir el seu palau episcopal. Va escriure la carta pastoral "Las dos ciudades", on justificava la revolta i que va contribuir la fonamentació teològica del que va denominar "croada".[3]
El 3 d'octubre de 1941 va ser nomenat arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El 22 de febrer de 1946 el papa Pius XII el va crear cardenal del títol de San Pietro in Montorio que ja havia ostentat el seu predecessor a la seu toledana, Isidre Gomà i Tomàs.
Va ser Procurador en Corts en 1943 i membre del Consell del Regne i del de Regència.[4] El 1960, tanmateix, va donar el seu suport a membres d'Acció Catòlica que reclamaven el seu dret a participar en vagues i poc temps després va dimitir dels seus càrrecs polítics.
Va participar en el Concili Vaticà II, del consell de presidència del qual fou membre. En funció del seu cardenalat havia pres part als conclave de 1958,[5] que elegí Joan XXIII, i de 1963, que elegí Pau VI.
Referències[modifica]
- ↑ «Registre de Naixements.Any 1876.Registre núm.6143». Arxiu Municipal de Barcelona, 19-12-1876. [Consulta: 27 octubre 2019].
- ↑ «Enric Pla i Deniel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Mary Vincent, Catholicism in the Spanish Second Republic, Clarendon Press, Oxford p.18
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Lentz, Harris M. Popes and Cardinals of the 20th Century: A Biographical Dictionary (en castellà). McFarland & Company, 2002, p. 147. ISBN McFarland & Company.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Joaquín Beltrán y Asensio |
 Bisbe d'Àvila 1918–1935 |
Succeït per: Santos Moro Briz |
| Precedit per: Francisco Frutos Valiente |
 Bisbe de Salamanca 1935–1941 |
Succeït per: Francisco Barbado y Viejo, OP |
| Precedit per: Isidre Gomà i Tomàs |
 Arquebisbe de Toledo 1941–1968 |
Succeït per: Vicent Enrique i Tarancón |
| Precedit per: Isidre Gomà i Tomàs |
.svg){kind=small} Cardenal-Prevere de San Pietro in Montorio 18 de febrer de 1946 - 5 de juliol de 1968 |
Succeït per: Arturo Tabera Araoz |
| Precedit per: - |
 President de la Conferència Episcopal Espanyola 1958 - 1966 |
Succeït per: Fernando Quiroga Palacios |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Manuel Barbado Viejo |
 Medalla 14 1946-1949 |
Succeït per: José Pemartín Sanjuán |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Enric Pla i Deniel |
- Bisbes barcelonins
- Bisbes d'Àvila
- Bisbes de Salamanca
- Arquebisbes de Toledo
- Cardenals barcelonins
- Cardenals creats per Pius XII
- Canonges catalans
- Collar de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
- Participants al Concili Vaticà II
- Religiosos barcelonins contemporanis
- Morts a Toledo
- Cardenals catalans del sud contemporanis
- Arquebisbes catalans
- Naixements del 1876