Manuel Serinanell i Mir
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 abril 1909  Vic (Osona) |
| Mort | 5 març 2001 (91 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | astrònom |
Manuel Serinanell i Mir (Vic, Osona, 1909-Vic, Osona, 2001). Astrònom. Canonge honorari de la Catedral de Vic (1996). Medalla de Bronze Camille Flammarion de la Société Astronomique de France (1989). Fundador i soci d'honor l'Agrupció Astronòmica d'Osona (1986). Va cursar tota la carrera eclesiàstica al Seminari de Vic i s'ordenà de prevere en 1932. Un cop ordenat, anà de vicari a Sora, Perafita, L'Esquirol, Tona i a la parròquia de la parròquia de la Pietat de Vic. Més tard obtingué un benefici del concordat de la catedral. Durant catorze anys (1949-1963) ensenyà astronomia al Seminari de Vic. De ben jove entrà en contacte amb l'astrònom vigatà Josep Pratdesaba i Portabella i amb el seu observatori, on s'introduí en el món de l'astronomia.
Posteriorment ingressà en associacions científiques d'aquesta matèria, com ara la Sociedad Astronómica de España y América (1925), la Société Astronomique de France (1929) i la International Lunar Society. En 1959 va ser nomenat vocal de la Comisión National de Astronomía, del Consejo de Investigaciones Científicas de Madrid. Des de 1976, i a proposta de l'Institut Nacional de Meteorologia de Barcelona, s'ha fet càrrec de l'estació meteorològica 347-D de Vic. A més de publicar articles en diverses revistes –com ara els populars Amics del cometa Halley del fetmanari “Ausona”- forma part del consell editorial de la revista especialitzada en aquesta disciplina “Penell”.
Personatge molt popular a la ciutat de Vic, on era conegut amb el sobrenom de "Mossèn passi-ho bé"[1], va ser també un gran divulgador de la meteorologia i l'astronomia.
Publicacions[modifica]
- Pinzellades sobre la història i orígens de l'astronomia fins al nostre mil·lenari (Ed. Ausa, Sabadell 1989)
- L'observatori Pratdesaba de Vic” (Patronat d'Estudis Osonencs, Vic 1992).
Bibliografia[modifica]
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- ROVIRÓ ALEMANY, Ignasi. «Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del Seminari de Vic ». Gràfiques DIAC. Núm. 22-23 (Febrer del 2000).
- Documentació de l'Agrupació Astronòmica d'Osona.
- ANÒNIM, Guia de la Iglesia en España, 1960.
- Siluetes.
Referències[modifica]
- ↑ «Mossèn Manel Serinanell s’ha mort». Vilaweb, 2001. [Consulta: 1r abril 2024].