Margot Taulé

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMargot Taulé
Biografia
Naixement30 agost 1920 Modifica el valor a Wikidata
Santo Domingo (República Dominicana) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 juliol 2008 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Santo Domingo (República Dominicana) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatDominicana
Formació professionalUniversitat Autònoma de Santo Domingo
Activitat
OcupacióArquitecta i docent
Obra
Obres destacables
Edifici que alberga el Congrés Nacional Dominicana

Rose Margarite "Margot" Taulé Casso(Santo Domingo, República Dominicana, 30 d'agost de 1920 - 11 de juliol de 2008) va ser una enginyera, i arquitecta dominicana i va ser la primera dona a convertir-se en una enginyera professional registrada, i arquitecta en la República Dominicana.[1][2][3]

Vida i educació[modifica]

Taule és una de les dues filles d'immigrants francesos. I va estudiar, de 1940 a 1944, en el Departament d'Enginyeria civil i Arquitectura en l'ex Universitat de Santo Domingo (avui Universitat Autònoma de Santo Domingo), i el 1948, va ser guardonada amb la llicenciatura en enginyeria i arquitectura.

Obres[modifica]

Va ser responsable del disseny estructural de l'edifici que alberga el Congrés Nacional Dominicana. Aquesta estructura va ser encarregada pel dictador Rafael Leónidas Trujillo, en la dècada de 1960 i encara està en ús avui dia. També va treballar com a enginyera d'estructures, juntament amb altres grans arquitectes dominicans com Henry Gazón, Guillermo Gonzales, Leo Pou, i José A. Car.[4]

Acadèmia[modifica]

Taulé també va fer aportacions molt significatives i duradores en el desenvolupament acadèmic de l'enginyeria i la professió d'arquitecte en la República Dominicana. En 1956 va obtenir per oposició el títol de Professora Titular a la Universitat de Santo Domingo. Va ocupar el càrrec fins a 1964, quan la universitat va canviar el seu nom pel de Universitat Autònoma de Santo Domingo.

En 1966, un grup de professors i distingits intel·lectuals, frustrats amb la situació a la Universitat Autònoma de Santo Domingo van fundar la Universitat Nacional Pedro Henriquez Urena (UNPHU). Margot va ser una de les professors fundadores i membre del seu Comitè directiu principal. En la UNPHU, va treballar com a professora en els Departaments d'enginyeria civil, arquitectura i matemàtica. En diverses ocasions, també va ocupar el càrrec de Degana d'Arquitectura, Degana d'Enginyeria. I en 2003, va ser triada per al Consell d'administració com a rectora de la universitat, càrrec que va ocupar fins a 2005.[5]

Honors[modifica]

  • 1985: va rebre el títol de Professora Distingida per la UNPHU, citant les seves contribucions a l'educació en enginyeria i arquitectura.[6]

Referències[modifica]

  1. Derby, Lauren Hutchinson. The dictator's seduction: politics and the popular imagination in the era of Trujillo. Duke University Press, agosto de 2009, p. 303. ISBN 978-0-8223-4482-7 [Consulta: 25 març 2011]. 
  2. Romero, Santo. Raíces etnico-culturales y divisiones territoriales de nuestra isla. Búho, 2008. ISBN 978-9945-16-253-0 [Consulta: 25 març 2011]. 
  3. gustavo luis Moré. 2008.
  4. «“Arquitectura Dominicana”. Un recorrido por obras de eminentes arquitectos (1906- 1950)» (en castellano). Hoy.do. [Consulta: 25 julio].
  5. «Claustro UNPHU dio su apoyo a rectora Taulé» (en castellano). Diario Libre, 04-09-2004. [Consulta: 25 julio].
  6. «Historia de las Arquitectas Dominicanas» (en castellano). El Callejón Social, 28-08-2012. Arxivat de l'original el 2015-11-17. [Consulta: 25 julio].