Maria Lassnig
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1919 Kappel am Krappfeld (Àustria) |
| Mort | 6 maig 2014 (94 anys) Viena (Àustria) |
| Sepultura | cementiri central de Viena |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Viena |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Nova York Viena |
| Ocupació | pintora, dibuixant, animadora, gravadora, escultora |
| Activitat | 1939 – 2014 |
| Membre de | |
| Moviment | Art feminista i informalisme |
| Representada per | Hauser & Wirth |
| Participà en | |
| 21 juny 1997 | documenta X |
| 19 juny 1982 | documenta 7 |
Premis | |
  | |
Maria Lassnig (Kappel am Krappfeld, 8 de setembre de 1919 - Viena i Feistritz, 6 de maig de 2014) va ser una artista austríaca, coneguda pels seus autoretrats i la seva teoria sobre la "consciència corporal".
Durant la Segona Guerra Mundial va estar represaliada i acusada de fer "art degenerat" pels nazis. Posteriorment s'instal·là a París on va inspirar-se, entre d'altres amb l'art d'André Breton. Durant els anys 50 i 60 va ser activa en el moviment informalista i posteriorment va viure entre París, Viena i Nova York, on s'inicià en la cinematografia.
Va ser la primera dona en guanyar el Gran Premi Estatal d'Àustria el 1988 i va guanyar també el premi Max Beckmann (2004) i la Medalla d'Àustria per les Arts i les Ciències (2005), el Lleó d'Or a la trajectòria de la Biennal de Venècia (2013).[1]
Va viure i treballar a Viena, on va ser docent a l'Acadèmia de Belles Arts, entre 1980 i la seva mort.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Lassnig |
- ↑ 1,0 1,1 «Maria Lassnig». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.