Maria Xirau Rumbado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaria Xirau Rumbado
Biografia
Naixement1898 Modifica el valor a Wikidata
Màlaga (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1973 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Figueres (Alt Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófotògrafa Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMaria Tort Xirau Modifica el valor a Wikidata

Maria Xirau Rumbado (Màlaga, 1898 - Figueres, 1973) fou una fotògrafa catalana, considerada una de les primeres documentades a Figueres.[1] Els seus pares —Matilde Rumbado de Luna, de Màlaga, i de Lluís Xirau Planadevall, de Figueres— s'havien casat a Màlaga, on nasqué Maria i els seus dos germans, Lluís i Pepe.[2] Quan cresqueren, anaren a viure a la ciutat del pare, on conegué el fotògraf Jaume Tort, nascut el 1894 a Tossa de Mar i establert a Figueres des de 1917.[2]

A mitjans de la dècada de 1920, es casà amb Tort i s'incorporà a l'estudi fotogràfic del carrer Monturiol, on treballà fins a l'esclat de la guerra civil espanyola.[3] Les fotografies anaven signades amb el nom comercial de Fotografia Tort, de manera que Xirau mai firmà les seves obres.[4] Quan Tort treballava fora de Figueres, era Xirau qui s'encarregava dels retrats d'estudi.[2] De fet, una fotografia de 1928 captà Maria Xirau amb bata de treball davant del local, que amb els anys anaren ampliant.[2] A més de la dedicació per la fotografia, el matrimoni oferí projeccions de cinema al carrer Ample i al mateix estudi de Figueres, on empraren el sistema de cinema amateur Pathé Baby.[5]

El matrimoni tingué tres filles: Maria (que treballà com a retocadora de fotografia), Matilde (aparelladora, ceramista i interiorista) i Conxa.[5] Arran dels bombardejos de la guerra civil, Xirau es refugià al mas de la Guàrdia, entre Llers i Terrades, des d'on anava a Figueres per treballar a l'estudi. Enmig de la guerra, Tort, que era simpatitzant franquista, va ser enviat a fer trinxeres;[5] i l'estudi i els decorats foren cremats, cosa que impedí la conservació de gran part del seu fons fotogràfic.[5][1] Un cop finalitzat el conflicte armat, no pogueren refer el negoci i la parella se separà.[5] De gran, Xirau es mudà a Barcelona amb les tres filles fins que retornà a l'Empordà.[5] Morí a Figueres el 1973 després d'uns anys per causa de la malaltia d'Alzheimer.[1]

L'obra de Maria Xirau formà part el 2020 de l'exposició Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939) al Museu de l'Empordà.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Bassas i Masanés, 2020, p. 155.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Bassas i Masanés, 2020, p. 153.
  3. Bassas i Masanés, 2020, p. 21.
  4. Bassas i Masanés, 2020, p. 14.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Bassas i Masanés, 2020, p. 154.
  6. V. B., C. ««Ha estat una exposició quasi feta de forma col·lectiva»». Setmanari de l'Alt Empordà, 28-09-2020 [Consulta: 7 octubre 2020].

Bibliografia[modifica]

  • Bassas, Assumpta; Masanés, Cristina. Ajuntament de Figueres. Pintar, crear, viure. Dones artistes a l'Alt Empordà (1830-1939), 2020. ISBN 978-84-120316-5-2.