Marina Martori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarina Martori
Biografia
Naixement9 octubre 1979 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Ramon Llull
Universitat de Barcelona
Universitat Oberta de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógestora cultural, escriptora Modifica el valor a Wikidata

Lloc webescriptors.cat… Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): marina_martori Instagram: marina_martori Modifica el valor a Wikidata

Marina Rubio i Martori (Barcelona, 9 d'octubre de 1979), més coneguda com a Marina Martori, és una escriptora i gestora cultural catalana.

És llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull,[1] professionalment ha treballat en el món del disseny i del teatre.[2] També ha escrit diverses novel·les tant per a nens com per a adults de diferents gèneres,[2][3] incloent-hi romàntic o novel·la negra,[1] així com alguns contes i articles.[4] Ha col·laborat a ràdio, televisió, teatre, centres culturals[1] i actualment ho fa de forma habitual del diari El 9 Nou.[3] És directora del Teatre Auditori de Llinars del Vallès, localitat on resideix des de la seva infantesa.[3][2]

Obres[modifica]

Novel·les[3][1]

  • Blau turquesa (La Galera, 1999)
  • El cel de Lisboa (La Galera, 2001)
  • Crims del desig (La Galera, 2001)
  • El manuscrit càtar (La Galera, 2006)
  • M'ha posat a cent que no portis calces (Alpina, 2011)
  • Dones salvatges (Alpina, 2012)[5]
  • M'ha posat a cent el teu consolador vermell (Alpina, 2013)[6]
  • Per pur plaer (Alpina, 2015)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Sotorra, Andreu «Una autora valenta i prolífica». Avui, 18-10-2001.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Marina Martori». La Galera Editorial. [Consulta: 20 febrer 2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Arxiu de: Marina Martori». El 9 Nou. [Consulta: 20 febrer 2021].
  4. «Club de lectura d'adults: trobada amb l'autora Marina Martori, “Una casa lluny del mar”». Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana. [Consulta: 20 febrer 2021].
  5. Plantada, Esteve ««Segueixo sent la mateixa somiatruites de quan tenia 17 anys»». Nació Digital, 05-04-2012.
  6. «Consolador pels seguidors del nou llibre de Marina Martori». Nació Digital, 07-03-2013.