Can Grau (Barcelona)
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Data de dissolució o abolició | 2006 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Carmel (Barcelonès) | |||
| Localització | Bernat Bransi, s/n | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30240 | |||
Can Grau, també conegut com a Mas Busquets, era una masia del barri del Carmel de (Barcelona), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i actualment desapareguda.
Descripció[modifica]
Es tractava d'un edifici de tres plantes amb capella annexa. Era un gran casal que estava envoltat de camps de conreu (vinyes, horta, ametllers, garrofers, etc.) i de zones enjardinades, amb pavellons i una gran cascada amb un bon doll d'aigua que rajava contínuament.[1] Hi havia tres mines d'aigua, conduïda per aqüeductes des del naixement de les fonts.[2]
La propietat era regentada per masovers, alhora que servia de casa d'estiueig per als propietaris, amb un origen al segle xvi[2] o xviii,[1] segons les fonts. Tota la finca era molt extensa i confrontava amb les propietats de can Móra, ca l'Andalet (tocant a la Clota), entre d'altres.
Història[modifica]
Originalment coneguda com a Mas Busquets, altres propietaris van ser: Estaper, Frederic Despalau, Josep d'Amat i de Junyent, Joan Ferrer i, per últim, Josep Grau, que la va adquirir el 1692 i de qui va rebre el nom.[3]
El 1786 passà a Agustí Moreno i Monfar, assessor de la Reial Intendència del Principat,[1][3] que el 1801 la vengué al comerciant Gabriel Colom i Llansó per 57.725 ardits.[3] El 1841, el fabricant Joan Calafell i Serra (vegeu casa-fàbrica Calafell) i la seva mare Engràcia Serra la compraren als hereus de Gabriel Colom per 18.750 lliures barcelonines, de les quals 7.000 corresponien a les mines d'aigua.[3]
El 1889, la finca de Can Mans es va segregar de l'heretat per l'establiment emfitèutic atorgat pels germans Heribert i Toribi Calafell i la seva mare Generosa Samada, respectivament fills i vídua de Joan Calafell, a Francesca Piqué i Magrans, esposa de Joan Vila i Sabadell. El 1890, els germans Calafell vengueren la resta (que tenia una superfície d'uns 140.000 m²) a Alexandre de Bacardí i de Janer per 100.000 pessetes, de les quals 71.000 servirien per a pagar els deutes dels Calafell amb diversos creditors.[3][4][5][6][7]
El 1900 es va crear el Patronato de Cultura y Beneficencia de Nuestra Señora del Carmelo, ubicats a la capella de Can Grau, perquè els habitants de les cases de la incipient barriada poguessin tenir el seu servei religiós i no haver-se de traslladar a la parròquia de Sant Joan d'Horta.[2] També s'hi organitzava l'ajut als pobres i s'hi feien festes populars.[1]
Després que haguessin estat edificades totes les seves terres i amb l'especulació urbanística dels anys seixanta, Can Grau va quedar encaixonada a l'interior de l'illa formada pels carrers Bernat Bransí, Pantà de Tremp, Moratín i Ramon Rocafull.[2]
A la dècada del 2000, la casa estava molt deixada i les diverses plantes havien estat transformades en diversos habitatges familiars. A causa de les moltes famílies que hi vivien, era coneguda entre el veïnat com el "Rancho Grande".[1] Finalment va ser enderrocada el 2006, amb l'excusa del seu estat precari.[2]
El 2008 s'hi va dur a terme una intervenció arqueològica, consistent en la realització de cinc rases. Es va documentar bona part d'un gran soterrani, així com diverses estructures, la majoria murs i xarxes de clavegueram, que formen part de la construcció de la masia, i més concretament de les últimes reformes del segle xx. Totes les estructures reposen directament sobre el terreny natural. Cal ressaltar la documentació d'un mur, obrat amb pedres lligades amb morter de calç, que s'emmarca entre el segle xvi i mitjans del segle xvii, i que podria correspondre a l'antiga masia.[8]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Grau |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Can Grau». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 març 2013].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «11. Can Grau». Rutes històriques pel Districte d'Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 3 març 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Fernández, Giménez i Villoro, 2016, p. 22.
- ↑ AHPB, notari Agustí Muñoz i Verge, 8-4-1890.
- ↑ «ESCRITURA DE LA COMPRA DEL MANSO GRAU Y OTRAS PIEZAS DE TIERRA A LOS HERMANOS CALAFELL, POR ALEJANDRO DE BACARDÍ DE JANER». Servidor documental sobre la saga Bacardí. Julio-Carlos García Castrillón.
- ↑ AHPB, notari Agustí Muñoz i Verge, 12-4-1890.
- ↑ «ESCRITURA DE CARTA DE PAGO HACIA LOS ACREEDORES DE LOS HERMANOS CALAFELL EN EL MANSO GRAU, POR ALEJANDRO DE BACARDÍ DE JANER». Servidor documental sobre la saga Bacardí. Julio-Carlos García Castrillón.
- ↑ «Can Grau (Barcelona)». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia[modifica]
- Fernández, Juanjo; Giménez, Carlota; Villoro, Marc «El Carmel, pagesos i estiuejants». EL POU, publicació del Grup d’Estudis de la Vall d’Horta i la Muntanya Pelada, 6, 2016, pàg. 11-22.