Casa-fàbrica Calafell
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||
| Localització | Sant Pere Mitjà, 34 i Mònec, 5 i Sant Pere Més Baix, 51 | ||
| Plànol | |||
 | |||
La casa-fàbrica Calafell és un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pere Mitjà, d'en Mònec i de Sant Pere Més Baix de Barcelona.
Història[modifica]
El 1803, el teixidor de lli Josep Albafull va adquirir en emfiteusi al taverner Francesc Bossoms una propietat als carrers de Sant Pere Mitjà i d'en Mònec,[1] i el 1805, va demanar permís per a reconstruir la del primer dels carrers amb planta baixa i quatre pisos.[2]
El 1813, Josep Albafull i el seu fill Salvador Albafull i Cañadell van vendre la propietat al fabricant d'indianes Joan Calafell i Altabàs,[3] que va demanar permís per a ampliar-la amb un nou cos, segons el projecte del mestre de cases Josep Alier.[4] El 1817, Després d'adquirir la casa veïna del taverner Josep Malagarriga, va sol·licitar una llicència per a reconstruir l'edifici de la cantonada amb el carrer d'en Mònec, segons el projecte del mestre de cases Pere Fiter.[5] En una data desconeguda, va adquirir l'edifici núm. 51 del carrer de Sant Pere més Baix,[6] refeta el 1807 pel comerciant Miquel Altés i Gurena segones el projecte del mestre de cases Josep Ferrer.[7]
El 1842, el seu fill Joan i la vídua Engràcia Serra hi tenien una fàbrica de filats de cotó sota la raó social de Vídua de Calafell i Fill.[8] A mitjans del segle xix hi havia la fàbrica d'aprests del mateix Calafell,[9][10] i el 1863 la de teixits de mescla i cobrellits de Jaume Gallifa[11] i la de teixits de cotó de Mimó i Lacoma: «San Pedro Mediana, 34. Fábrica de varios tejidos de algodón de varias clases. Muletones. Inglesinas. Torcasas. Pandepobre. Semipanas. Veludillos y otras clases que se conocen de 1ª y 2ª y de todos los anchos. Patenes de algodon. Se sirven pedidos á todos puntos. Sres. Mimó y Lacoma.»[12] Calafell també tenia un negoci de ferros, primer a la mateixa casa-fàbrica,[13] i posteriorment, al carrer de Basea, 36.[14][15]
El 1869, Calafell va demanar permís per a remuntar-hi un «pis-quadra» sobre el terrat, segons el projecte del mestre d'obres Jeroni Granell i Barrera,[16] que el 1924 va ser convertida en habitatges pel nou propietari Guillem Juncà i Padró.[17][18] A causa de la segregació d'ambdues finques, Juncà va sol·licitar la conversió de les tres plomes i mitja d'aigua (de les cinc del conjunt) de la mina de Montcada que rebia la casa del núm. 34 al sistema d'aforament i traspassar-les al seu nom, mentre que els germans Artur i Mercè Calafell i Armengol van fer el mateix amb la ploma i mitja restant que rebia la casa del núm. 51.[19]
Referències[modifica]
- ↑ AHPB, notari Francesc Portell, 8-7-1803.
- ↑ «Josep Albafull. Fabricant de teixits i pintats. Sant Pere Mitjà 23. Casa. Enderrocar i reedificar 4 pisos». C.XIV Obreria C-96/1805-030. AHCB, 28-02-1805.
- ↑ AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/26, f. 56-60, 21-1-1813.
- ↑ «Joan Calafell. Fabricant de pintats. Sant Pere Mitjà. Casa. Enderrocar i reedificar 3 pisos i entresòl i construir claveguerons». C.XIV Obreria C-105/1813-007. AHCB, 16-02-1813.
- ↑ «Joan Calafell. Fabricant d'indianes. Sant Pere Mitjà. Mònec, 10 i 11. Enderrocar i reedificar de 2 pisos amb balcons». C.XIV Obreria C-78. AHCB, 02-05-1817.
- ↑ AHPB, notari Magí Soler i Gelada, manual 1.287/48, f. 694-700, 9-4-1864. Hipoteca de les finques i drets reials de Joan Calafell i Serra.
- ↑ «Miquel Altés i Gurena. Comerciant. Sant Pere Més Baix. Casa. Aixecar un tercer pis i modificar les obertures». C.XIV Obreria C-102/1807-039. AHCB, 24-04-1807.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 19.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 390.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 133, 319.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 160.
- ↑ Anuario general del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y la administración, 1863, p. 53, 127, 450, 610, 763, 787, 1056.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 33.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1861, p. 174.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 133, 319.
- ↑ «Juan Calafell. Sant Pere Mitjà 34 (i Mònec 5). Construir unes quadres a la seva casa». Q127 Foment 2085 bis C. AMCB, 1869.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 4005/1924.
- ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Gaceta Municipal de Barcelona, 29-12-1924, p. 998.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 247-249. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Artigues, Jaume; Caballé, Francesc; Tatjer, Mercè. El llegat fabril al nucli antic de Barcelona. Cens de fàbriques i edificis actuals de Ciutat Vella amb activitat industrial entre el segle xviii i principis del XX. Museu d'Història de la Ciutat. Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 119.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa-fàbrica Calafell |