Aquesta antiga masia fortificada, actualment molt transformada per les restauracions, consta de diverses edificacions, construïdes en diferents èpoques imitant el tipus de parament antic. Conserva una torre de defensa de planta quadrada de gran altura, amb merlets i matacans, feta de paredat amb reforços de carreus als angles, molt modificada també. La tradició popular parla del possible origen romà de la torre. La casa, de planta rectangular, és de construcció similar a la de la torre, amb portes d'arc dovellades i una petita espadanya en un dels costats. Darrere hi ha una construcció moderna rectangular.[1]
El mas de Munter fou una antiga quadra, situada vora l'antic camí de Reus i el barranc de la Font, ara integrada al terme de l'Arbocet. Formà part de la baronia d'Escornalbou. La primera notícia documental d'aquest mas es remunta al segle xii.[1] En un document del 1477 apareix esmentat en una reducció d'impostos que fa fer l'arquebisbe de TarragonaPere d'Urrea, com el mas de l'Olivera d'en Pere Munter, encara que els Munter ja n'eren propietaris des del 1421. El 1623 es va produir un plet entre Vilanova, Riudecanyes i el Mas de Munter per la devesa.[2] El 1717 tenia 2 veïns, 10 habitants el 1719, 3 habitants el 1787, 20 habitants el 1833, i 9 habitants el 1848. El 1716 hi havia una sola casa, i el 1719 en tenia dues, però entre 1773 i 1819 en torna a tenir només una. El 1751 consta com a sufragània de la parròquia de Riudecanyes. Actualment pertany al terme de Vilanova d'Escornalbou i ha quedat reduït a una utilització residencial.[1]
↑ 1,01,11,2«Mas d'en Munter». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
↑Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 318.
