Massacre de Khojali

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La massacre de Khojali (àzeri: Xocalı soyqırımı) fou una matança[1] de centenars de civils àzeris[2] a la ciutat de Khojali a l'Azerbaidjan entre el 25 i 26 de febrer de 1992 durant la Guerra de Nagorno-Karabakh per part de les forces armades d'Armènia i Rússia. Segons versió del bàndol àzeri i d'observadors internacionals com Human Rights Watch i Memorial[3][4] la massacre la van cometre les forces armades armènies, amb ajuda del Regiment de fusellers motoritzats 366 de l'exèrcit rus, actuant aparentment sense ordres del seu comandament.[5][6] Les baixes informades per les autoritats àzeris comptabilitzaren 613 civils morts, incloent 108 dones i 83 nens.[7] La matança va passar a ser la més gran en el curs del conflicte de Nagorno Karabakh.[8]

Context[modifica | modifica el codi]

En 1988 la ciutat tenia aproximadament 2.000 habitants. A causa de la Guerra de Nagorno-Karabakh, i als intercanvis de població entre Armènia i Azerbaidjan, així com els refugiats meskh que abandonaven Àsia central i s'assentaven en el lloc, la població va arribar a les 6.000 persones per 1991. La ciutat de Khojali es troba sobre la ruta que connecta Khankendi i Agdam, i té l'únic aeroport de la regió. D'acord amb els informes de Human Rights Watch, la ciutat va ser utilitzada com a base per les forces àzeris que atacaven la ciutat de Stepanakert, les que al seu torn van ser atacades pels armenis.[9] Durant la guerra de Nagorno Karabakh tant armenis com àzeris van ser objecte de neteges ètniques i pogroms, el que va produir nombroses víctimes i el desplaçament de grans grups de persones.[10] L'octubre de 1991 les forces de defensa de Nagorno Karabakh van tallar la ruta entre Khojali i Agdam, de manera que l'única forma d'arribar a la ciutat era en helicòpter. La ciutat va ser defensada per forces de l'OMON sota el comandament de Alif Hajiev, que comptava amb uns 160 homes lleugerament armats.[10] La ciutat no tenia des de diversos mesos abans de l'atac d'electricitat o gas.[11]

Massacre[modifica | modifica el codi]

Segons Human Rights Watch la tragèdia va ocórrer quan «una gran columna de residents, acompanyada d'una dotzena de combatents en retirada, va abandonar la ciutat en caure les forces armènies. En acostar-se a la frontera amb Azerbaidjan, es van trobar amb un lloc militar d'Armènia que els va disparar cruelment».[12] El bàndol armeni sosté que les morts van ocórrer com a resultat d'operacions militars de guerra, i es van produir en part en prevenir l'evacuació dels habitants de la ciutat per forces àzeris. Oficials del govern armeni asseguren que el nombre de víctimes tan elevat es va deure al fet que els civils de Khojali es van barrejar amb les tropes àzeris en retirada, i quan les forces armènies van fer foc, van matar soldats i civils per igual. Helsinki Watch per la seva part, va concloure que «la milícia, encara en uniforme i alguns encara armats, es van barrejar amb les masses de civils».[13]

No obstant això Human Rights Watch i Memorial qualificaren aquestes explicacions de poc convincents, sostenint que l'assassinat massiu de civils no pot justificar en cap circumstància. Human Rights Watch va destacar que el bàndol atacant (les forces armènies) es trobaven obligades a prendre mesures de precaució per evitar o minimitzar les víctimes civils. En especial, el bàndol atacant va haver de suspendre el foc si resultava evident que causaria danys col·laterals excessives en relació a l'avantatge militar a obtenir.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. de Waal, Thomas. Black garden: Armenia and Azerbaijan through peace and war. ABC-CLIO, 2004, p. 172–173. ISBN 0-8147-1945-7. 
  2. Randolph, Joseph Russell. Hot spot: North America and Europe. ABC-CLIO, 2008, pàgina 191. ISBN 0313336210. 
  3. New York Times - Massacre by Armenians Being Reported
  4. TIME Magazine - Tragedy Massacre in Khojaly
  5. Small Nations and Great Powers: A Study of Ethnopolitical Conflict in the Caucasus By Svante E. Cornell
  6. Bloodshed in the Caucasus: escalation of the armed conflict in Nagorno Karabakh, vol. 1245 of Human rights documents, Human Rights Watch, 1992, p. 24
  7. Letter from the Charge d'affaires a.i. of the Permanent Mission of Azerbaijan to the United Nations Office
  8. Human Rights Watch / Helsinki Azerbaijan. Seven Years of Conflict in Nagorno-Karabakh. New York • Washington • Los Angeles • London • Brussels: 1994, p. 6. ISBN 1-56432-142-8
  9. Human Rights Watch. Bloodshed in the Caucasus: Escalation of the Armed Conflict in Nagorno Karabakh. ISBN 1-56432-081-2
  10. 10,0 10,1 Thomas De Waal. Black Garden: Armenia and Azerbaijan through Peace and War, NYU Press, 2004. ISBN 0-8147-1945-7.
  11. Hugh Pope, "Sons of the conquerors: the rise of the Turkic world", New York: The Overlook Press, 2006, p. 59, ISBN 1-58567-804-X
  12. Human Rights Watch World Report 1993 - The Former Soviet Union.
  13. Helsinki Watch. "Bloodshed in the Caucasus: Escalation of the Armed Conflict in Nagorno-Karabakh" New York, September 1992 p. 21
  14. Letter to the Minister of Foreign Affairs of Armenia from the Executive Director of Human Rights Watch dated March 24, 1997

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Massacre de Khojali
Fonts no implicades
Punt de vista armeni 
Punt de vista àzeri 

Coord.: 39° 54′ 40″ N, 46° 47′ 21″ E / 39.911111°N,46.789167°E / 39.911111; 46.789167