Massacre de l'Escola Politècnica de Mont-real
| ||||
| ||||
| Tipus | tiroteig a l'escola  | |||
|---|---|---|---|---|
| Data | 6 desembre 1989 | |||
| Localització | Politènica de Mont-real (Quebec) | |||
| Estat | Canadà | |||
| Participant | Marc Lépine Anne-Marie Edward (en)  Hélène Colgan (en) Nathalie Croteau (en) Barbara Daigneault (en) Anne-Marie Lemay (en) Sonia Pelletier (en) Annie St-Arneault (en) Maryse Laganière (en) Geneviève Bergeron (en) Michèle Richard (en) Maryse Leclair (en) Annie Turcotte (en) Barbara Klucznik-Widajewicz (en) Maud Haviernick (en)
| |||
| Morts | 15 | |||
| Ferits | 14 | |||
| Arma | Ruger Mini-14 | |||
La massacre a l'Escola Politècnica de Mont-real també coneguda com la Massacre de Mont-real és un acte terrorista que va ocórrer el 6 de desembre de 1989 a l'Escola Politècnica de Mont-real al Quebec.
Fets[modifica]
Marc Lépine, de vint-i-cinc anys, armat legalment amb un fusell d'assalt i un ganivet de caça, va disparar contra vint-i-vuit persones, assassinant un total de catorze dones abans de suïcidar-se. Va començar l'atac entrant en una de les classes de la universitat on va separar l'alumnat entre dones i homes. Després de clamar que estava «lluitant contra el feminisme» va disparar a les nou dones de l'aula, matant-ne sis. Després, va caminar pels passadissos, la cafeteria i una altra aula, cercant específicament dones a qui disparar. En total, va assassinar catorze dones i va ferir quatre homes i deu dones en vint minuts de tirotejos, abans d'apuntar-se a si mateix i suïcidar-se.
Context[modifica]
Marc Lépine era fill d'una dona francocanadenca i d'un pare algerià, i havia patit abusos per part del pare durant la seva infantesa. En la seva nota suïcida culpava les feministes, a les quals va acusar d'arruïnar-li la vida. També deia que les dones pensaven en mantenir els seus privilegis, sense importar-los arrabassar-los als homes. La nota incloïa una llista de dinou dones del Quebec a les quals considerava feministes i desitjava matar.
Conseqüències[modifica]
Des de l'atac, la societat canadenca ha debatut les interpretacions de l'acte terrorista, el seu significat i els motius de Lépine. Molts grups feministes i altres organitzacions van titllar l'atac de misogin i van considerar que mostrava la realitat de la violència contra les dones.[1][2] En conseqüència, cada aniversari de la massacre es commemora el Dia nacional en record de les víctimes de la violència contra les dones.[3] Altres interpretacions destaquen el sofriment de Lépine en la seva infància, o suggereixen que la massacre fou simplement l'acte aïllat d'un boig. Altres opinions n'han culpabilitzat la violència diària que es mostra en els mitjans de comunicació, l'augment de la pobresa, l'aïllament i el rebuig social, particularment en comunitats immigrants.
La massacre va comportar lleis més estrictes de control d'armes a Canadà i va canviar la tàctica policial en resposta a un tiroteig. També s'ha relacionat aquest tiroteig amb la Massacre del Dawson College on un home d'ascendència índia nascut a Mont-real va assassinar una estudiant i va ferir dinou persones més abans de suïcidar-se.[4]
L'any 2009, el director de cinema Denis Villeneuve va dirigir la pel·lícula Polytechnique que està basada en els fets succeïts a l'Escola Politècnica de Mont-real.
Referències[modifica]
- ↑ Bindel, Julie «The Montreal massacre: Canada's feminists remember» (en anglès). The Guardian, 03-12-2012. ISSN: 0261-3077.
- ↑ National day of remembrance pays tribute to victims of Montreal massacre «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-12-09. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «Veintiseis años después de la masacre en la Escuela Politécnica de Montreal» (en castellà). RCI, 07-12-2015. [Consulta: 5 gener 2019].
- ↑ «El joven que abrió fuego en una universidad de Montreal se creía un "ángel de la muerte"» (en castellà). El País [Madrid], 14-09-2006. ISSN: 1134-6582.