Mateo Gil
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 setembre 1972  (51 anys)Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pel·lícula |
| Ocupació | director de cinema, productor de cinema, guionista de cinema, director de fotografia, guionista, realitzador |
| Activitat | 1992 – |
Premis | |
    | |
Francisco Mateo Gil Rodríguez (Las Palmas de Gran Canària, 23 de setembre de 1972) és un guionista i director de cinema espanyol.[1] Coguionista de gran part de les pel·lícules d'Amenábar, va aconseguir quatre premis Goya que mai va anar a recollir.[2] Amb una filmografia variada, és considerat per la crítica com un director sòlid i original, capaç de moure's en diferents registres.[3]
Biografia[modifica]
Va néixer el 23 de setembre de 1972 en Las Palmas de Gran Canaria. Sent fill d'agricultors, durant la seva joventut va treballar com a cambrer, venedor d'enciclopèdies i missatger.[4]
Amb un do especial per a la creació artística, va estudiar Ciències de la Informació en la Universitat Complutense, coincidint amb Amenábar amb qui va compartir amistat i projectes professionals. Ha col·laborat moltes vegades amb Alejandro Amenábar, va ser coguionista de gran part dels seus èxits de taquilla. Junts es van iniciar en el món del cinema i Mateo fou l'autor de la idea original de la pel·lícula Tesis, opera prima d'Amenábar.[5]
Va començar a realitzar i dirigir les seves pròpies pel·lícules en 1999, inaugurant-se amb Nadie conoce a nadie, una intriga ambientada per Setmana Santa, per a seguir amb el western Blackthorn (2011). Aplaudida per la crítica i ambientada en les estepes bolivianes[6] sobre el llegendari atracador Butch Cassidy, va ser representada per Sam Shepard. En 2017 fa un salt a la ciència-ficció amb Projecte Llàtzer, un thriller sobre el primer home congelat i ressuscitat. En 2018 s'atreveix amb una comèdia romàntica en clau de documental sobre física quàntica Les lleis de la termodinàmica, ambientada a Barcelona.
Premis[modifica]
- Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics de 2005 al millor guió adaptat per El método[7]
- A la millor direcció al 35è Festival de Miami, 2018 per a Les lleis de la termodinàmica.[8]
- Goya al millor guió original por Agora (2009)
- Goya al millor curtmetratge de ficció per Dime que yo (2010)
- Goya al millor guió adaptat per El método (2005)
- Goya al millor guió original per Mar adentro (2004)
- Premi Lobo al millor curtmetratge nacional per Allanamiento de morada (1998)
Filmografia[modifica]
| Pel·lícula | Director | Any | Funcions |
|---|---|---|---|
| Les lleis de la termodinàmica | Mateo Gil | 2018 | Director i guionista |
| Projecte Llàtzer | Mateo Gil | 2017 | Director i guionista |
| Blackthorn | Mateo Gil | 2011 | Director |
| Dime que yo | Mateo Gil | 2009 | Director i guionista |
| Agora | Alejandro Amenábar | 2008 | Guionista |
| Regreso a Moira | Mateo Gil | 2006 | Director i guionista |
| El método | Marcelo Piñeyro | 2005 | Guionista |
| Mar adentro | Alejandro Amenábar | 2004 | Guionista |
| Vanilla Sky | Cameron Crowe | 2001 | Guionista |
| Nadie conoce a nadie | Mateo Gil | 1999 | Director y guionista |
| Allanamiento de morada | Mateo Gil | 1998 | Director y guionista |
| Abre los ojos | Alejandro Amenábar | 1997 | Guionista |
| Tesis | Alejandro Amenábar | 1996 | Guionista |
| Soñé que te mataba | Mateo Gil | 1994 | |
| Antes del beso | Mateo Gil | 1993 |
Sèries[modifica]
- Los Favoritos de Midas (Netflix, 2020)[9]
Referències[modifica]
- ↑ «Mateo Gil». The New York Times.
- ↑ Pereda, Olga. «Mateo Gil: "La taquilla es más importante que los premios"» (en castellà), 13-04-2018. [Consulta: 25 gener 2019].
- ↑ cultural, Creación. «"Querer llegar a todo el mundo es un suicidio artístico"» (en castellà). [Consulta: 25 gener 2019].
- ↑ Pereda, Olga. «Mateo Gil: "La taquilla es más importante que los premios"» (en castellà), 13-04-2018. [Consulta: 29 gener 2019].
- ↑ Ocio, Guia del. «Mateo Gil» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2019-12-08. [Consulta: 29 gener 2019].
- ↑ País, Ediciones El «Crítica | Un 'western' como los de antes» (en castellà). , 01-07-2011 [Consulta: 29 gener 2019].
- ↑ «Medallas del CEC a la producción española de 2005». CEC. Arxivat de l'original el 2020-10-02. [Consulta: 1r juliol 2018].
- ↑ EFE «Mateo Gil gana el trofeo a mejor dirección en el festival de Miami» (en castellà). , 18-03-2018 [Consulta: 29 gener 2019].
- ↑ Luis Tosar y Willy Toledo protagonizarán Los Favoritos de Midas, la nueva serie española de Netflix, Europa Press, 31 d'octubre de 2019
