Max Wheeler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:16, 24 set 2016 amb l'última edició de ReginaManresa (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMax Wheeler
Biografia
Naixement15 octubre 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Pinner (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólingüista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Max Woodfield Wheeler (nascut a Pinner, Middlesex, el 1946) és un dels lingüistes i estudiosos britànics més experts en llengua catalana. És un coeditor de l'edició electrònica de la Revista Internacional de Catalanística (Journal of Catalan Studies).[1]

Va cursar estudis a la Pinner Grammar School, al Corpus Christi College, d'Oxford (BA 1969) i després es doctorà al Queen's College (Oxford) (1975), i estudià a més a la Universitat de Barcelona (entre 1971 i 1973). Després esdevingué lector en lingüística a la Universitat de Liverpool entre 1973 i 1989. Va ser lector en lingüística a la Universitat de Sussex a partir de 1989, i actualment és professor de lingüística, càrrec que ocupa des del 2006.

A més, fa recerca sobre la fonologia i el canvi a la morfologia infleccional. Ha publicat un llibre en anglès sobre la fonologia del català per a la sèrie de The Phonology of the World's Languages. Ha sigut un dels experts de l'Oxford English Dictionary of etymology on ha tractat gairebé 2.000 temes vinculats al català, a l'occità i al castellà.

El seu projecte més recent consisteix a estudiar la divergència dialectal en la morfologia infleccional recolzant-se en les llengües romàniques.

Des de 1997 és membre corresponent de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. El 2013 rebé el Premi Internacional Ramon Llull.

Obres

  • The Phonology of Catalan (2005)[2]
  • «La lenició en la fonologia catalana: perspectives teòriques i empíriques arran dels Etnotextos de l'ALDC»[3]
  • «Morfologia 5: Flexió verbal irregular i verbs defectius»[4]
  • Catalan: a Comprehensive Grammar (amb Alan Yates i Nicolau Dols, 1999)[5]

Reconeixement[6]

Enllaços i referències

  1. «Max Wheeler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. (GEC)
  2. Max W. Wheeler, The Phonology of Catalan (The Phonology of the World's Languages), Oxford, Oxford University Press, 2005, 400 pàgines, ISBN 9780199258147
  3. in Actes de la XVII Trobada Internacional de l'Associació de Joves Lingüistes, Alacant, 18, 19 i 20 d'abril del 2002, Alacant: Asociación de Jóvenes Lingüistas Volume 1: 83-100
  4. in: Joan Solà et alii (redacció)., in Gramàtica del català contemporani. Volum 1, Barcelona, Ed.Empúries, pàgines 647-729 ISBN 84-7596-907-0
  5. Max W. Wheeler, Alan Yates, Nicolau Dols Catalan: A Comprehensive Grammar (Routledge Grammars Series), Oxon, Psychology Press, 1999, 638 pàgines, ISBN 9780415103428
  6. GEC, ibídem
  7. XLIVè Cartell de premis i de borses d'estudi, Institut d'Estudis Catalans, 1973, pàgina 30
  8. Albert Balcells, Enric Pujol, Història de l'Institut d'Estudis Catalans, Volum 2, volum 72 de Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2008, pàgina 374, ISBN 9788472836563