Maxime Le Forestier
 Maxime Le Forestier durant un concert dels Enfoirés el 2013 (2013)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Bruno Le Forestier 10 febrer 1949 (75 anys)París |
| Dades personals | |
| Altres noms | Maxime Le Forestier |
| Formació | Liceu Condorcet |
| Activitat | |
| Ocupació | cantautor, artista d'estudi |
| Activitat | 1968 – |
| Membre de | |
| Gènere | Música de varietats |
| Instrument | Guitarra i veu |
| Segell discogràfic | Polydor Records |
| Família | |
| Germans | Catherine Le Forestier |
Premis | |
| Lloc web | maximeleforestier.net |
           | |
Bruno Le Forestier, més conegut pel seu nom d'artista Maxime Le Forestier, (París, 10 de febrer de 1949) és un cantautor francès. Se'l coneix internacionalment sobretot gràcies a la cançó San Francisco.[1][2][3][4][5]
Discografia[modifica]
- Mon frère (1972)
- Le Steak (1973)
- Saltimbanque (1975)
- Hymne à sept temps (1976)
- N°5 (1978)
- Les Rendez-vous manqués (1980)
- Dans ces histoires… (1981)
- Les Jours meilleurs (1983)
- After Shave (1986)
- Né quelque part (1988)
- Sagesse du fou (1991)
- Passer ma route (1995)
- L'Écho des étoiles (2000)
- Restons amants (2008)
- Le Cadeau (2013)
Referències[modifica]
- ↑ «Maxime Le Forestier».
- ↑ «Loi sur le piratage : des artistes "de gauche" dénoncent la stratégie du PS». [Consulta: 26 febrer 2013].
- ↑ Alexis Venifleis «Parisian finds S.F.'s much sung of blue house». San Francisco Chronicle, 25-09-2010.
- ↑ Sophie Delassein «Sacrilège: La maison bleue de Maxime Le Forestier est verte!». Nouvel Observateur, 30-08-2010.
- ↑ France-Amérique, 12 June 2011[Enllaç no actiu]
Enllaços externs[modifica]
- Maxime Le Forestier - Lloc web oficial (francès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maxime Le Forestier |