Megistoteri
Megistotherium  | |
|---|---|
 Megistotherium osteothlastes | |
| Dades | |
| Longitud | 66 cm |
| Pes | 500 kg |
| Període | |
principis del Miocè
| |
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Hyaenodonta |
| Família | Hyainailouridae |
| Gènere | Megistotherium Robert Savage, 1973 |
Megistotherium osteothlastes (del grec, megistos 'més gran' + theríon 'bèstia' i osteon 'os' + thlaston 'triturat', 'molt' amb -es sent un modificador nominal: 'triturador d'ossos') és el nom d'un enorme creodont de la família dels hienodòntids que visqué a principis del Miocè fa uns 23 milions d'anys.[1] Batejat per Robert Savage el 1973, és el mamífer carnívor terrestre més gran del qual es té coneixença. S'alçava entre 1,9 i 2 metres a l'espatlla, feia 4 metres de longitud al cos, tenia una cua llarga d'entre 1 i 1,5 metres, fent una longitud total d'entre 5 i 5,5 metres, i un crani de 65 centímetres.[2] Amb un pes estimat d'1,5 tones, era més pesat que cap altre mamífer carnívor terrestre extint o viu en pes corporal mitjà.[3]
Les dents carnisseres del Megistotherium (com les d'altres Creodonta) foren els primers molars superiors, i s'encavalcaven amb els molars inferiors com tisores, per formar una formidable i poderosa cisalla. La terra que actualment forma el desert del Sàhara, era molt més fèrtil durant el Miocè. Una part considerable eren praderies i rebia abundants precipitacions, i els llacs i estanys proporcionaven aigua a la fauna, el qual proporcionava al Megistotherium i altres depredadors un ample subministrament de preses. Els grans Hyaenodons com aquest, podrien haver evolucionat originalment dels grans herbívors africans, com a predadors especialitzats o necròfags.[4] Juntament amb els seus fòssils, s'han trobat ossos de mastodonts, el qual indica que Megistotherium podia haver-los caçat per alimentar-se.
Taxonomia[modifica]
L'ordre dels creodonts compren un grup divers de predadors que arribaren a la seva plenitud durant l'Eocè, abans de ser ecològicament desplaçats per l'ordre dels carnívors a finals de l'Oligocè. Megistotherium sorgí en el Miocè cap a finals de l'esplendor dels creodonts, i fou una part de la radiació d'hienodòntids africans que es produí en aquell moment. Hyainailouros sulzeri és un parent proper a Megistotherium, molt similar en mida i estructura, amb una cua llarga, unes extremitats curtes i un cos robust.
Referències[modifica]
- ↑ (anglès) Paleobiology Database[Enllaç no actiu] retrieved on Jan 15, 2010.
- ↑ Crani de ‘'Megistotherium[Enllaç no actiu]
- ↑ (anglès) Triebold Paleontology Inc.[Enllaç no actiu]
- ↑ (anglès) Rasmussen, D. Tab; Tilden, Christopher D., Simons, Elwyn L. «New specimens of the giant creodont Megistotherium (Hyaenodontidae) from Moghara, Egypt». Journal of Mammalogy. American Society of Mammalogists, 70, 2, Maig 1989, pàg. 442–447.
Bibliografia[modifica]
- Domning, D.P. (1978). Sirenia. Evolution of African Mammals. pàg. 573-581.
- Egi, Naoko. (2001). Body Mass Estimates in Extinct Mammals from Limb Bone Dimensions: the Case of North American Hyaenodontids. Palaeontology. Vol. 44, Issue 3, Page 497.
- Leakey, L.S.B. and R.J.G. Savage (Editors). (1976). Fossil Vertebrates of Africa. Academic Press Inc.,U.S. ISBN 0124404049.
- Savage, R. J. G. i Long, M. R. Mammal evolution: an illustrated guide (British Museum, Londres, 1986)
- Savage, R. J. G. Proc. zool. Soc. Lond. 129, 151−244 (1957).