Melcior Llavinés i Roca
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1901  Esplugues de Llobregat |
| Mort | 18 abril 1986 (84/85 anys) Esplugues de Llobregat |
 Alcalde d'Esplugues de Llobregat | |
| 26 gener 1939 – 11 abril 1945 ← Rafael Sebastià i Irla – Josep Mañé i Baleta → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, industrial |
| Família | |
| Parella | Joaquima Vallbona i Riera |
Melcior Llavinés i Roca (Esplugues de Llobregat, 1901 - Esplugues de Llobregat, 18 d'abril de 1986) va ser el primer batlle d'Esplugues de la dictadura franquista. Va ocupar el càrrec entre 1939 i 1945; és a dir, en plena postguerra. El va succeir Josep Mañé i Baleta, que només va estar un any al capdavant del Consistori. També va ser un dels primers industrials d'Esplugues.[1]
Biografia[modifica]
Melcior Llavinés, fill de Joan Llavinés i d'Enrica Roca, va néixer al barri del Raval d'Esplugues, desaparegut per la construcció de l'autopista A-2 (actualment, B-23). Va estudiar a l'Escola Industrial de Barcelona.[2] El 1920, amb el seu cosí Josep Flavià, va muntar el Taller Flavià, dedicat a la producció de material de fontaneria, que va arribar a treballar per a la Societat General d'Aigües de Barcelona (Agbar). Poc més tard tots dos van fundar una foneria, que proveïa manetes per a vehicles de la companyia SEAT.[2] Va casar-se amb Joaquima Vallbona i Riera (1907 - 17 de juliol del 1991), amb qui va tenir dues filles, Enriqueta i Maria Carme.[3] Va morir l'abril de 1986 amb 85 anys.
Trajectòria política[modifica]
Va ser el primer alcalde franquista d'Esplugues. Durant la joventut va simpatitzar amb la Lliga Regionalista, motiu pel qual durant la Guerra Civil va haver de fugir d'Esplugues; va ser descobert i tancat a la txeca de Can Vidalet (Esplugues), tot i que va ser alliberat per la intercessió casual d'una figura de Sant Just Desvern.[2] Va acabar acceptant l'alcaldia d'Esplugues, després de pressions perquè l'acceptés a causa de la seva posició socioeconòmica.[2] Sota el seu mandat es va establir l'Ajuntament d'Esplugues en la seu actual, un antic hostal de la carretera Laureà Miró.[1] Se'l considera un personatge polèmic per la seva adscripció franquista.[2][4]
Es té constància que, durant els consells de guerra i els expedients de responsabilitats polítiques de la postguerra, Melcior Llavinés va signar informes sobre aspectes ideològics i polítics en contra de persones, reports que els van suposar l'exili, la presó o l'execució, entre altres.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Necrològiques. Melcior Llavinés i Roca». Crònica de la Vida d'Esplugues, 431-432, maig-juny 1986, pàg. 5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Torras, Joan «Cases i famílies d'Esplugues: Cal Llavinés». Crònica de la Vida d'Esplugues, 613-615, maig-juliol 2002, pàg. 10-12.
- ↑ «Necrològiques. Joaquima Vallbona i Riera, vídua de Melcior Llavinés i Riera». Crònica de la Vida d'Esplugues, 495, setembre 1991, pàg. 6.
- ↑ «L'última pensada del senyor Català». Setmanari del Baix Llobregat, 23-09-1977, pàg. 15.
- ↑ «Associació Memòria històrica i democràtica del Baix Llobregat». [Consulta: 4 desembre 2015].
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Rafael Sebastià i Irla |
Alcalde d'Esplugues de Llobregat 1939-1945 |
Succeït per: Josep Mañé i Baleta |