Mercat de la Llibertat
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | llibertat  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Mercat | |||
| Arquitecte | Francesc Berenguer i Mestres | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Gràcia (Barcelonès) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40419 | |||
| Id. Barcelona | 2586 | |||
El Mercat de la Llibertat és un mercat d'alimentació situat al barri Vila de Gràcia, al Districte de Gràcia de Barcelona. L'edifici, al qual se li ha realitzat recentment una remodelació integral, ocupa una illa entre els carrers de l'Oreneta, Milton, Sant Gabriel i Sant Cristòfor, a tocar de la plaça Gal·la Placídia de Barcelona.
Es va iniciar la construcció l'any 1888 i va ser inaugurat el 1893. El projecte consta signat per l'arquitecte municipal de la Vila de Gràcia Miquel Pasqual i Tintorer amb la participació en la decoració de Francesc Berenguer i Mestres, si bé es creu que es tracta d'una obra de Berenguer, col·laborador habitual de Gaudí qui no en disposava del títol d'arquitecte i acostumava a realitzar edificis amb projecte signat per un tercer.[1][2][3]
Tipològicament es pot arrenglerar amb els altres mercats d'estructura metàl·lica aixecats a Barcelona contemporàniament. És de planta rectangular, amb tres naus: la central, més ampla i alta, té coberta de teula a dos vessants, sostinguda per encavallades parabòliques de ferro; la de les naus laterals, també de dos vessants, s'uneix, amb la d'un vessant dels trams baixos dels dos costats curts. Els murs de tancament són de maó vist sobre sòcol de pedra i amb gelosies de llibret de fusta, sota els ràfecs baixos que ressegueixen tot el perímetre. Les dues façanes testeres s'organitzen com a façanes principals formant frontons triangulars i concentrant l'ornamentació de pedra i ferro, en els quals són visibles els entrellaços de corbes característics de Berenguer que conformen, a la part central, l'escut amb tres lliris de Gràcia.[4]
Remodelació del mercat
L'edifici històric del Mercat de la Llibertat, el més antic de Gràcia, va ser objecte d'una remodelació integral finalitzada el 2009.
La remodelació del mercat de la Llibertat és obra de l'arquitecte Josep Llobet, de PB2 Llobet-Bach Associats. La reforma va comptar amb l'aportació privada de més de 6 milions d'euros en un projecte que va representar una inversió total de 13,1 milions d'euros. Destaca la preservació arquitectònica d'un edifici modernista tot i la introducció de nous serveis (la implantació d'una àrea d'autoservei) i l'augment de la seva superfície utilitzable de 2.200 m2 a 4.400 m2.
Fruit d'aquesta reforma va ser l'increment de clients al mercat -un augment de 884.000 clients (de 936.000 clients anuals a 1.820.000 anuals després de la reforma)-, la preservació arquitectònica d'un edifici modernista- la introducció de nous serveis (la implantació d'una àrea d'autoservei), prolongació dels horaris comercials amb l'obertura diària a les tardes o com el nou mercat va augmentar la seva superfície utilitzable de 2.200 m2 a 4.400 m2.[5]
El setembre de 2012, la Unió Mundial de Mercats Majoristes (World Union of Wholesale Markets) va atorgar el premi més important dels que concedeix anualment per la remodelació feta del mercat de la Llibertat.[6]
Referències
- ↑ Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc; Francesc Català Roca. Història de l'art català: Del modernisme al noucentisme, 1888-1917. Edicions 62, 2001. ISBN 978-84-297-2282-6 [Consulta: 3 febrer 2013]., pàg.34
- ↑ Hernàndez-Cros, J. Emili; Mora, Gabriel; Xavier Pouplana i Solé, Bel Moretó i Navarro. Arquitectura de Barcelona. Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1990. ISBN 978-84-404-7980-8 [Consulta: 3 febrer 2013]., pàg. 236
- ↑ Lahuerta, Juan José. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Univers Gaudí. Diputació de Barcelona, 2002 [Consulta: 3 febrer 2013]., pàg.221
- ↑ Fitxa del Patrimoni Arquitctònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ Informació sobre la reforma del mercat
- ↑ Notícia del premi a la remodelació del mercat
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat de la Llibertat |
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina