Metxa
Una metxa és una corda combustible col·locada a l'interior de les candeles i espelmes –en aquest cas parlem més aviat de ble– o en els quinqués i encenedors utilitzats per il·luminar o per encendre foc. També pot adoptar la forma d'un tub farcit de pólvora per encendre un artefacte explosiu, de forma segura.
En l'àmbit militar, s'anomenava així la corda de cànem utilitzada per encendre les mines, les peces d'artilleria, etc. Es distingien els següents tipus de metxa:[1]
- Metxa comprovant: metxa de longitud igual a la que es posava a l'explosiu per mesurar en quin moment saltaria la mina o bé la seva efectivitat.
- Metxa d'estopins: la que servia per encendre els coets.
- Metxa incendiària: l'ordinària, que es preparava fent bullir salnitre en aigua, xopant després en la composició líquida la pedra foguera i acabant per cobrir-la de pólvora de més o menys gruix. Tenia el mateix ús que la pedra foguera, i encara era més eficaç.
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metxa |
- ↑ Domènec Moradell. Preludis militars en los quals se tracta lo que han de saber y obseruar los oficials majors y menors de guerra y los soldats de la insigne ciutat de Barcelona .... en la Estampa de Iaume Romeu, 1640, p. 1– [Consulta: 26 gener 2011].