Milton Sills
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 gener 1882 Chicago (Illinois) |
| Mort | 15 setembre 1930 (48 anys) Brentwood (Califòrnia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Rosehill Cemetery (en)  41° 59′ 07″ N, 87° 41′ 07″ O / 41.985247°N,87.685325°O |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Chicago |
| Activitat | |
| Ocupació | actor, actor de teatre, actor de cinema |
| Activitat | 1906 – |
| Ocupador | Universitat de Chicago |
| Família | |
| Cònjuge | Doris Kenyon (1926–1930) |
Premis | |
       | |
Milton Sills (Chicago, 12 de gener de 1882 – Los Angeles (Califòrnia), 15 de setembre de 1930)[1] va ser un actor de teatre i cinema mut.
Biografia[modifica]
Va néixer a Chicago en una família adinerada. El seu pare era William Henry Sills, que es dedicava al negoci de la mineria i la seva mare era Josephine Antoinette Troost, hereva d'una pròspera família de banquers.[2] Va estudiar matemàtiques, psicologia i filosofia a la Universitat de Chicago[3] i després de graduar-se el 1903 aconseguí una beca en filosofia.[2] En uns quants anys es va convertir en professor de la universitat.[3]
L'any 1905, l'actor Donald Robertson va visitar l'escola per donar una conferència sobre Henrik Ibsen i va suggerir a Sills que provés la interpretació.[3] Per caprici Sills va acceptar i va deixar la seva carrera docent per emprendre una etapa com a actor. Es va unir a la companyia de teatre de Robertson i va començar una gira pel país. El 1908, mentre actuava a Nova Orleans,[2] va atraure l'atenció dels productors David Belasco i Charles Frohman que el van fer debutar a Broadway amb “This Woman and This Man”.[4] De 1908 a 1914, Sills va aparèixer en una dotzena d'espectacles de Broadway entre els que es poden esmentar “The Servant of the House” (1909), “The Fighting Hope” (1909),[5] “The Man on the Box”, “The Rack”, “Diplomacy” (1910), “The Governor’s Lady” (1912), “The Law and the Land” i “Panthea” (1914).[4] El 1910, s’havia casat a Anglaterra amb l'actriu Gladys Edith Wynne[4] amb qui tingué una filla, Dorothy, i de qui es divorciaria el 1925. El 1912, Sills es va unir a la companyia de Mary Elitch Long.
Pels volts de 1914 Sills era considerat com una de les grans figures del teatre, a l’alçada de John Barrymore o William Collier.[4] Aquell any William A. Brady li oferí un paper per a l’escena final de la pel·lícula “The Pit” de Maurice Tourneur de la World Film Company.[2] La pel·lícula va tenir un gran èxit i l’actor va fer tres pel·lícules més per a la companyia, inclosa “The Deep Purple” (1916) al costat de Clara Kimball Young.[4] El 1917 protagonitzaria durant nou mesos el seria “'Patria” al costat d’Irene Castle. El llarg rodatge el convencé d’abandonar la companyia i establir-se com a freelance.[3]
A principis de la dècada de 1920, Sills havia aconseguit l'estatus d’estrella i treballava per a diversos estudis com Metro Pictures, la Famous Players-Lasky i Pathé Exchange. El 1923 va protagonitzar conjuntament amb Colleen Moore “Flaming Youth”, que fou un gran èxit. El 1924 signà per a la First National i romangué amb aquesta productora fins l’arribada del cinema sonor.[4] Entre les seves pel·lícules de més èxit amb la First National es poden destacar “Flowing Gold” (1924) i “The Sea Hawk” (1924), el seu major èxit, “Paradise” (1926) i “Valley of the Giants” (1927). El 1925 s’havia casat per segon cop, amb Doris Kenyon, amb qui co-protagonitzaria “The Unguarded Hour” (1925) i “Men of Steel” (1926), amb guió de Sills. El 1927 tindria un segon fill, Kenyon Clarence.[6]
_-_11.jpg)
Sills havia començat a fer la transició cap el sonor ja el 1928 amb “The Barker”. Tot i això problemes de salut l’afectaren diversos cops.[2] Poc després, el seu gestor fou acusat de frau i condemnat a presó i Sills fou acusat d’evasió d’impostos.[3] Això fou un cop dur per a ell. La seva darrera aparició va ser en el paper principal de "The Sea Wolf" (1930). Poc després, amb 43 anys, el 1930 moria d'un atac de cor mentre jugava a tennis amb la seva filla i la seva dona a la seva casa de Brentwood.[6] Havia estat un dels fundadors de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units.[6] Tot i interpretar sempre papers d’homes de caràcter fort i d’acció, mai va abandonat l’activitat intel·lectual, parlava quatre idiomes i poc abans de la seva mort havia estat co-autor del llibre “Values: A Philosophy of Human Needs” publicat per la Universitat de Chicago.[3] També tenia amples coneixements de botànica i tocava el piano amb fluïdesa.[7]
Filmografia[modifica]
- The Pit (1914)
- The Deep Purple (1915)
- The Arrival of Perpetua (1915)
- Under Southern Skies (1915)
- The Rack (1915)
- Patria (1917)
- The Honor System (1917)
- Souls Adrift (1917)
- Married in Name Only (1917)
- The Fringe of Society (1917)
- Diamonds and Pearls (1917)
- The Other Woman (1918)
- The Struggle Everlasting (1918)
- The Reason Why (1918)
- The Mysterious Client (1918)
- The Yellow Ticket (1918)
- The Claw (1918)
- The Savage Woman (1918)
- The Hell Cat (1918)
- Shadows (1919)
- Satan Junior (1919)
- The Stronger Vow (1919)
- The Hushed Hour (1919)
- The Woman Thou Gavest Me (1919)
- The Fear Woman (1919)
- Eyes of Youth (1919)
- What Every Woman Learns (1919)
- The Street Called Straight (1920)
- The Inferior Sex (1920)
- Dangerous to Men (1920)
- The Week-End (1920)
- Behold My Wife! (1920)
- Sweet Lavender (1920)
- The Furnace (1920)
- The Faith Healer (1921)
- The Little Fool (1921)
- Salvage (1921)
- The Great Moment (1921)
- At the End of the World (1921)
- Miss Lulu Bett (1921)
- A Trip to Paramountown (1922)
- One Clear Call (1922)
- The Woman Who Walked Alone (1922)
- Borderland (1922)
- Burning Sands (1922)
- Skin Deep (1922)
- The Forgotten Law (1922)
- Environment (1922)
- The Marriage Chance (1922)
- The Last Hour (1923)
- What a Wife Learned (1923)
- The Isle of Lost Ships (1923)
- Souls for Sale (1923, cameo)
- Legally Dead (1923)
- The Spoilers (1923)
- Adam's Rib (1923)
- Why Women Remarry (1923)
- Flaming Youth (1923)
- Souls for Sale (1923)
- A Lady of Quality (1924)
- The Heart Bandit (1924)
- Flowing Gold (1924)
- The Sea Hawk (1924)
- Single Wives (1924)
- Madonna of the Streets (1924)
- As Man Desires (1925)
- I Want My Man (1925)
- The Making of O'Malley (1925)
- The Knockout (1925)
- A Lover's Oath (1925)
- The Unguarded Hour (1925)
- Puppets (1926)
- Men of Steel (1926)
- Paradise (1926)
- The Silent Lover (1926)
- The Sea Tiger (1927)
- Framed (1927)
- Hard-Boiled Haggerty (1927)
- The Valley of the Giants (1927)
- Burning Daylight (1928)
- The Hawk's Nest (1928)
- The Crash (1928)
- The Barker (1928)
- His Captive Womam (1929)
- Love and the Devil (1929)
- Man Trouble (1930)
- The Sea Wolf (1930)
Referències[modifica]
- ↑ «Milton Sills» (en anglès americà). Internet Movie Database IMDb. [Consulta: 29 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Milton Sills, The Mighty Two-Fisted He-Man of the Silent Screen» (en anglès americà). Immortal Ephemera, 09-09-2012. [Consulta: 29 abril 2023].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Soister, John T.; Nicolella, Henry; Joyce, Steve. American Silent Horror, Science Fiction and Fantasy Feature Films, 1913-1929 (en anglès). McFarland, 2014-01-10, p. 190. ISBN 978-0-7864-8790-5.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Golden, Eve. Golden Images: 41 Essays on Silent Film Stars (en anglès). McFarland, 2015-11-13, p. 163. ISBN 978-0-7864-8354-9.
- ↑ Flom, Eric L. Silent Film Stars on the Stages of Seattle: A History of Performances by Hollywood Notables (en anglès). McFarland, 2009-03-05, p. 255. ISBN 978-0-7864-3908-9.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Milton Sills, film star, dies of heart attack». Los Angeles Times, 16-09-1930, pàg. 1.
- ↑ Quirk, James R. «Close-Ups and Long-Shots». Photoplay, novembre 1930, pàg. 29.
Enllaços externs[modifica]
- Filmografia de Milton Sills al catàleg de l'American Film Institute https://catalog.afi.com/Catalog/PersonDetails/113485