Mireia Bofill Abelló
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1944  (79/80 anys)Santiago de Xile |
| Activitat | |
| Ocupació | traductora, editora |
Mireia Bofill Abelló (Santiago de Xile, 1944) és una traductora i editora de professió des de l'any 1964.[1]
Biografia[modifica]
Mireia Bofill Abelló va néixer a Xile, on els seus pares s'havien exiliat. La seva mare era la poeta i traductora Montserrat Abelló i Mireia Bofill afirma que ella va ser la seva «primera influència».[2] Ha publicat més d'un centenar de traduccions de l'anglès, l'alemany, el francès, el castellà i el català. Va ser una de les principals col·laboradores de laSal, Edicions de les Dones, que va néixer amb dos objectius: per una banda, recuperar dones notables i per una altra, difondre la cultura feminista i les seves tendències actuals.[2] Per a laSaL, Bofill va traduir al castellà dues obres, Mudas de piel, de Verena Stefan i El armario, de Rose Tremain.[2] També a laSal, Bofill va dirigir la col·lecció d'assaig feminista Cuadernos Inacabados (1981-1988).[2] Va ser una de les principals responsables de laSal que va intervenir en l'organització de la IV Fira Internacional del Llibre Feminista que va tenir lloc a Barcelona del 19 al 23 de 1990 i va reunir 201 editorials i un centenar d'autores.[2]
Activista feminista des de la dècada de 1960, ha estat membre de Ca la Dona i del grup Dones i Treballs.[3] Juntament amb Mercè Otero foren les dues principals figures del feminisme de la cultura underground durant la dècada del 1960.[4] Professionalment ha compaginat l'exercici de traductora externa d'organismes internacionals com la UNICEF, l'UNFPA, el PNUMA, la Comissió Europea o el Parlament Europeu, des del 1985 fins al 2009. Va ser coautora del llibre La Mujer en España (1967, amb Maria Lluïsa Fabra, Ana Sallés i Elisa Vallès), en el qual va participar amb l'assaig «La mujer en la sociedad».[2] Va ser membre del comitè organitzador de les Jornades Catalanes de la Dona[5][6] de 1976, dins del grup de cultura, amb qüestions de debats com ara el fet de compaginar la lluita política i la lluita de les dones.[7][8] Sobre aquestes Jornades, que van convocar-se com a una activitat de l'Any Internacional de la Dona, proclamat per les Nacions Unides, Bofill diu que «van ser l'ocasió per compartir les reflexions i aspiracions de moltes dones diverses, que en els anys anteriors havien començat a debatre en petits grups, en grups d'autoconsciència, i dins les organitzacions polítiques i els moviments reivindicatius, on algunes dones maldaven per fer sentir la seva veu».[9]
Obres[modifica]
- La Mujer en España (Barcelona: Cultura Popular, 1967)
- Almanac de la Dona (Barcelona: 1991)[10]
- Abuelas, madres, hijas. La transmisión sociocultural del arte de envejecer (Barcelona: Icaria, 2005)
Referències[modifica]
- ↑ «Mireia Bofill». [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Godayol, Pilar «"Un espacio de trabajo en relación": El ensayo feminsita traducido de laSal, Edicions de les Dones» (pdf) (en castellà). Transfer, XV, 1-2, 2020, pàg. 115-141. ISSN: 1886-554 [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ Renom, Mercè. Dones en moviment(s): segles XVIII-XXI. Icaria Editorial, 2008, p. 213. ISBN 978-84-9888-008-3.
- ↑ Maule, Rosanna. Sustainable Resilience in Women's Film and Video Organizations: A Counter-Lineage in Moving Image History (en anglès). Taylor & Francis, 2023-07-14. ISBN 978-1-000-91033-9.
- ↑ «Una porta es comença a obrir». [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ «Dones en lluita». [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ «Presentació del web de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Maig 1976». [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ «Primeras Jornades Catalanes de la Dona. Testimonis». [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ Jornet Benito, Núria «Construint la memòria dels feminismes: arxius, biblioteques i centres de documentació. Una mirada al passat, una reflexió per al futur». Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació, 2016. ISSN: 1575-5886.
- ↑ «Primeres Jornades Catalanes de la Dona. Bibliografia». [Consulta: 8 maig 2023].