Mistos garibaldis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els mistos garibaldis, també coneguts com a mistos de cassoleta o rascaparets, eren un tipus de petard petit molt popular a les festes de Sant Joan. Consistien en una tira de cartró gris d'uns 7 cm de llarg amb una fila de punts vermells gruixuts d'uns 7 mm de diàmetre que contenien fòsfor blanc, producte molt tòxic, barrejat amb sesquisulfur de fòsfor.[1] Feien soroll quan eren friccionats contra una superfície aspra, com un mur o una roca. Els mistos garibaldis, juntament amb altres petits petards com les piules, piuletes, bombetes i borratxos, gaudien de molta popularitat amb la canalla de l'època.

L'any 1973 durant les festes de Sant Joan a Catalunya un grup de nens petits, arran d'haver menjat mistos garibaldis, varen patir una intoxicació greu que va dur alguns d'ells a la mort. Degut a llur toxicitat, la manufactura i venda de mistos garibaldis havia estat prohibida ja l'any 1963, però se seguien manufacturant i venent clandestinament a les botiguetes que venien petards durant les festes, comerç molt difícil de controlar.[2]

Referències[modifica]

  1. «InformToxic». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 gener 2009].
  2. La Vanguardia, dimarts 10 juliol 1973, pàgina 5

Vegeu també[modifica]